Doctor en dret per la Universitat de Madrid amb la tesi La prenda como procedimiento coactivo en el derecho medieval (1941) i en dret canònic per la Universitat Lateranense, de Roma, amb la tesi Traditio corporis et animal. La familiaritas en los monasterios de la Alta Edad Media (1945). El 1942 fou nomenat catedràtic d’història del dret a la Universitat de Múrcia. Entre el 1945 i el 1969 fou catedràtic d’història del dret espanyol a la Universitat de Saragossa, on també fou vicedegà. Fou degà de la Facultat de Dret Canònic de la Universitat de Navarra entre el 1960 i el 1968, i, des d’aquest darrer any, director de l’Institut d’Història de l’Església de la mateixa universitat. És membre de l’Instituto Nacional de Estudios Jurídicos, de l’Academia Spoletina i de l’Academia Aragonesa de Ciencias Sociales. Com a investigador, ha publicat articles sobre la història del dret en revistes especialitzades i sobre les institucions socials i jurídiques de l’Edat Mitjana. Especial atenció mereixen els treballs sobre la Hispània visigòtica i els seus estudis sobre la història de l’Església i les institucions monàstiques. De la seva bibliografia destaquen, entre d’altres: El cristianismo en la España visigoda (1956), El poder real y la sucesión al trono de la monarquía visigótica (1962), Estudios sobre instituciones monásticas medievales (1971), Historia social y económica de la España visigoda (1975), Historia breve del cristianismo (1983), Hispania y Zaragoza en la antigüedad tardía. Estudios varios (1984), Historia del reino visigodo español (1988), Memorias de Roma en guerra 1942-1945 (1992); “La Roma del cardenal Despuig”, Memòries de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, 6 (1994), Estudios de historia eclesiástica visigoda (1998), Historia de la Iglesia I: La iglesia antigua y medieval (1998), La Iglesia Católica en la segunda mitad del siglo XX (1998) i “Un poeta neoromàntic mallorquí. Pere Orlandis i Despuig”, Memòries de l’Acadèmia Mallorquina d’Estudis Genealògics, 8 (1998).