Josep Puig i Cadafalch

(Mataró, Maresme, 1867 — Barcelona, 1956)

Arquitecte, polític i historiador de l’art.

Vida i obra

El 1883 ingressà a l’Escola Provincial d’Arquitectura de Barcelona i, simultàniament, a la Universitat de Barcelona per estudiar ciències físiques i matemàtiques i, el 1884, a l’Acadèmia de Belles Arts de Barcelona. Es doctorà (1888) a Madrid en ciències exactes i guanyà el premi en els Jocs Florals amb un estudi sobre el sepulcre romà de Favara. Adscrit al Centre Escolar Catalanista, on havia ingressat el 1886, fou elegit director (1888-89) de la secció d’Escoles Especials i president (1889-90). Com a polític, fou cofundador (1901) de la Lliga Regionalista, diputat (1907-10) a Corts per Barcelona en les eleccions de la Solidaritat i diputat provincial per Barcelona (1913-23). Com a president de la Mancomunitat de Catalunya (1917-23) continuà i amplià molts dels treballs endegats pel primer president Enric Prat de la Riba. Amb la República, les seves activitats polítiques minvaren, i tot i que reaparegué políticament el 1930, l’inici de la Guerra Civil Espanyola l’obligà a fugir. S’establí a París i al Rosselló, on continuà els seus estudis sobre el romànic.

Fou professor a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (1901-02), dels EUC (1905) i membre fundador de l’Institut d’Estudis Catalans (1907). Donà classes a la Sorbona (1925), a Harvard i Cornell (1926) i a l’Institut d’Art i Arqueologia de la Universitat de París (1930). Fou doctor honoris causa a les universitats de Friburg (1923), París (1930) i Tolosa (1949). La seva polifacètica activitat com a arquitecte, promotor de la cultura catalana, polític i historiador formà part d’un pla coherent i unitari: un projecte cultural i nacionalista vers el qual calia dirigir les institucions polítiques i culturals, i preparar els coneixements arqueològics i històrics per a legitimar un nou art i una nova arquitectura nacional. Per això patí la persecució franquista durant els anys quaranta i cinquanta, que li negà el títol d’arquitecte i li prohibí l’exercici de la professió. Tanmateix ja havia projectat les seves obres més significatives: Can Garí (1898), la Casa Ametller (1900), la Casa Muntadas (1902), la Casa Puig i Cadafalch (1897-1905), les cases Codorniu (1901-04), el Palau Macaya (1901) i la Casa Pin i Poch (1919-20). Profund coneixedor de l’art català medieval (vg. història de l’art), és autor d’obres tan importants com: L’arquitectura romànica a Catalunya (1909-18), amb A. de Falguera i J. Goday, La geografia i els orígens del primer art romànic (1930), La place de la Catalogne dans la géographie et la chronologie du premier art roman (1932), L’architecture gothique civile en Catalogne (1935) i L’escultura romànica a Catalunya (1949).

Lectures
  1. BARRAL, X.: “Historiografia i bibliografia del romànic català”, Catalunya Romànica, Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1994.
  2. BASSEGODA I NONELL, J.: Puig i Cadafalch, Nou Art Thor, Barcelona 1985.
  3. d. a.: Josep Puig i Cadafalch: el llegat d’un renaixentista contemporani a Mataró i a Argentona, Mataró 2002.
  4. GRATACÒS, J.: “Josep Puig i Cadafalch, arquitecte modernista i Noucentista”, Felibrejada, 37, 1997, p. 4-7.
  5. GRAU, R.; LÓPEZ, M.: “La teoria històrica de l’arquitectura històrica en Puig i Cadafalch”, Artilugi, 12, 1981, p. 1-4.
  6. GRAUPERA, J.: “Josep Puig i Cadafalch, com a historiador de l’art medieval i arqueòleg”, Felibrejada, 37, 1997, p. 9-13.
  7. GÜELL, X.: “Josep Puig i Cadafalch: modernist architect”, Catalònia, 13, 1989, p. 10-11.
  8. JARDÍ, E.: Puig i Cadafalch: arquitecte, polític i historiador de l’art, Caixa d’Estalvis Laietana, Mataró 1975.
  9. Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l’Escala, Ajuntament de l’Escala – Museu d’Arqueologia d’Empúries, 2001.
  10. LAYRET, Ll.: “Josep Puig i Cadafalch, la intel·lectualitat i el redreçament nacional”, Felibrejada, 37, 1997, p. 14-16.
  11. LEVERONI, R.; MARTÍ, M.: “Bibliografia de Josep Puig i Cadafalch”, Miscel·lània Puig i Cadafalch, IEC, Barcelona 1947-51.
  12. MESECKE, A.: Josep Puig i Cadafalch, Peter Lang, Frankfurt am Main 1995.
  13. PERMANYER, Ll.: Josep Puig i Cadafalch, Poligrafia, Barcelona 2001.
  14. RIPOLL I PERELLÓ, E.: Josep Puig i Cadafalch i les excavacions d’Empúries, Institut de Prehistòria i Arqueologia, Barcelona 1977.
  15. SOLÀ, I. DE (coord.): L’arquitectura de Puig i Cadafalch, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, Barcelona 2001.