El 1825 entrà com a novici al monestir de jerònims d’El Escorial, d’on fou professor de grec i bibliotecari i, a més de diversos càrrecs eclesiàstics, fou també professor i rector del Seminari de Badajoz. La seva tasca investigadora se centrà fonamentalment en el monestir d’El Escorial, sobre el qual escriví nombrosos treballs, molts dels quals romanen inèdits. Publicà sobre aquest tema Historia y descripción del Escorial (1849, ed. facs. 1984) i Historia sobre el Real Monasterio de San Lorenzo, llamado comunmente del Escorial (1849 i 1854, ed. facs. 1986), en el qual descriu la història del monestir i els seus fons artístics i bibliogràfics. També és autor d’una biografia sobre el general Pando (Vida política del Excmo. Sr. D. Manuel Pando, Marqués de Miraflores, 1851) i traduí del llatí l’obra de Juan Maldonado El movimiento de España o sea historia de las Comunidades de Castilla (1840), publicat de nou el 1975 en edició crítica a càrrec de Valentina Fernández Vargas.