Josep Rodríguez

(València, 1630 — València, 1703)

Historiador i bibliògraf.

Vida i obra

Fou frare trinitari. Estudià gramàtica a la Universitat de València. L’any 1648 prengué l’hàbit al Reial Convent de Nostra Senyora del Remei de València, i professà el 1649. Estudià arts al convent de Xàtiva, i teologia al de València. En el seu orde, entre altres, tingué els càrrecs d’examinador sinodal de l’arquebisbat de València, vicari provincial definidor dels convents d’Aragó i cronista general. En la tertúlia del marquès de Villatorcas entrà en contacte amb el cercle preil·lustrat valencià, i es beneficià de la influència del degà d’Alacant, Manuel Martí, i dels altres membres d’aquells salons acadèmics. Martí residí deu anys a Roma, on entrà en contacte amb els corrents més avançats de l’època, que després introduí al País Valencià.

Dedicà més de vint anys de la seva vida a recollir i estructurar els materials per a la seva obra bibliogràfica, que aplegà visitant importants biblioteques valencianes, com la de J. Martínez de la Vega, la d’O. Vicent d’Ixar, comte de l’Alcúdia, la d’O. Esquerdo, la de J. de la Torre i Orumbela, la del paborde M. Joan Vilar i la de J. de Castellví, marquès de Villatorcas. La mediació d’aquest darrer fou molt important per al finançament de la seva monumental Biblioteca valentina... Aquest llibre tractà de reproduir en l’àmbit valencià la Biblotheca Hispana (1672) de Nicolás Antonio, corregida i ampliada. El 1695 publicà uns breus prolegòmens del que havia de ser l’obra, destinats a donar a conèixer als lectors la disposició del llibre, a accelerar les diligències necessàries per a la seva impressió i a sol·licitar la col·laboració dels erudits i curiosos per mitjà de noves dades bibliogràfiques que li poguessin ser útils: Biblioteca valentina y catálogo de los insignes escritores naturales de la ciudad y reyno de Valencia, desde su gloriosa conquista lograda el año de 1238 hasta los presentes tiempos. Con todos los índices, comunes y ordinarios, y especialmente el de aquellos muy eruditos autores estranjeros que escrivieron, poco o mucho, de dichos reyno y ciudad. L’edició de la Biblioteca valentina quedà interrompuda amb la mort de Josep Rodríguez quan ja se n’havien imprès 468 pàgines. Els plecs impresos i els manuscrits de l’autor passaren aleshores a mans del prelat del seu convent, fra Ignasi Savalls. El llibre restà paralitzat fins a la mort de Savalls, el 1746, tot i que era conegut pels erudits, i els mateixos germans Maians en feren algunes correccions manuscrites. El 1747 el convent del Remei, propietari de l’obra, possiblement a instàncies d’alguns personatges il·lustres, com Gregori Maians, i quan ja havien començat a editar-se els Escritores del Reyno de Valencia de Vicent Ximeno, donà el vistiplau a la publicació del llibre de Rodríguez.

La Biblioteca valentina és una obra de gran mèrit i la primera aportació valuosa a la bibliografia dels escriptors valencians. El repertori bibliogràfic de Rodríguez inclou al voltant de 700 escriptors. Això fou considerat un defecte per alguns dels seus contemporanis, com Hipòlit Samper, autor de la Montesa Ilustrada, o el mateix Manuel Martí, els quals lamentaren la inserció de massa autors menors i poc rellevants. Tanmateix, també pot ser vist com un mèrit i un encert, ja que d’aquesta manera recollí de manera més completa el fenomen cultural valencià en la seva història, i, com diu Joan Fuster, ha permès que els crítics actuals disposin d’una considerable font de notícies que faciliten la reconstrucció del passat literari valencià.

A més de Nicolás Antonio, Rodríguez consultà altres reculls bibliogràfics, com ara algunes obres internacionals lligades als ordes religiosos. Dedicà un espai considerable als autors del s. XVIII, els quals segurament conegué o dels quals tingué potser notícies més directes i extenses. Dels escriptors biografiats, en donà totes les dades que pogué: nom, cognoms, lloc de naixement, diòcesi, professió, títols de les obres; en el cas de les obres impreses, nom de l’impressor i lloc i any d’impressió. Pel que fa als textos manuscrits, esmentà l’arxiu o biblioteca on es conservaven. També donà dades valoratives, normalment encomiàstiques, dels escriptors.

A l’acumulació de dades erudites d’una obra d’aquestes característiques, s’hi sumà, en el cas de la Biblioteca de Josep Rodríguez, una preocupació crítica seriosa, influència dels cercles il·lustrats que freqüentà. En l’obra s’observa una voluntat d’aclarir problemes, de discutir punts dubtosos, de no acceptar conjectures no fonamentades. Per assolir aquest objectiu, hagué de vèn-cer les contradiccions, les confusions i equivocacions de les fonts. I per fer això necessità un esperit crític. La Biblioteca valentina influí decisivament en Vicent Ximeno, que l’esmentà sovint, i de l’obra de Rodríguez en derivaren, d’una manera més o menys clara, els repertoris bibliogràfics valencians posteriors.

També escriví algunes obres historiogràfiques, sobretot relatives a la història de la fundació de convents del seu orde, així com notes biogràfiques sobre els trinitaris provincials de la Corona d’Aragó. A la BUV es conserven diferents obres manuscrites de Josep Rodríguez, relatives sobretot a convents: Historia de la fundación de la venerable y antigua provincia y de los sagrados religiosos conventos de la orden de la Santíssima Trinidad de redentores calzados, en los reynos de la Corona de Aragón, Valencia, Cataluña y Mallorca...; Resumen histórico en el qual tan fixamente como en lo posible ha podido ajustarse, conforme instrumentos y cómputos, se da noticia del año que nuestro sacratíssimo padre, patriarca y fundador san Juan de Mata entró en España... i Ave María. Sumario cronológico de los muy reverendos padres provinciales que han governado la venerable provincia de los reynos de Aragón, Valencia, Cataluña y Mallorca, Corona de Aragón, de la orden de la Santíssima Trinidad...

En temps de Serrano Morales, la correspondència epistolar entre Josep Rodríguez i el marquès de Villatorcas es conservava a la biblioteca particular d’Encarnació Maians, marquesa de Cruïlles, procedent de la Biblioteca Maiansiana. En aquesta correspondència, es poden resseguir les dificultats per les quals passà el finançament del llibre. Serrano Morales en feu un extracte i en copià alguns fragments.

L’any 1977 es feu una edició facsímil de la Biblioteca valentina amb una “notícia preliminar” de Joan Fuster. N’hi ha una altra reedició facsímil a València, de l’any 1980.

Lectures
  1. ALMARCHE, F.: Historiografía valenciana, La Voz Valenciana, València 1919, p. 116, 323.
  2. BENAVENT, J.F.: El País Valenciano en el siglo de la Ilustración, 7 i Mig, Benicull de Xúquer 1999, p. 100-102.
  3. FUSTER, J.P.: Biblioteca valenciana, vol. II, Ildefonso Mompié, València 1830, p. 2-3.
  4. GUTIÉRREZ DEL CAÑO, M.: Catálogo de los manuscritos existentes en la Biblioteca Universitaria de Valencia, vol. 3, Librería Maraguat, València 1913, p. 114-119.
  5. “La Ilustración valenciana”, Historia del pueblo valenciano, vol. 2, Levante, València 1988, p. 553-572.
  6. MARTÍ I GRAJALES, F.: Ensayo de una bibliografía valenciana del siglo XVIII, vol. I, Diputació de València, 1987, p. 236-238.
  7. MESTRE, A.: “Aportaciones de los hermanos Mayans a Escritores del Reyno de Valencia de Vicente Ximeno”, El mundo intelectual de Mayans, Publicaciones del Ayuntamiento de Oliva, València 1978, p. 201-214.
  8. XIMENO, V.: Escritores del Reyno de Valencia, vol. II, Joseph Estevan Dolz, València 1749, p. 145-148.