Cursà estudis de dret i filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i fou professor d’història de Catalunya als Estudis Universitaris Catalans. Al principi dels anys trenta, amplià estudis de dret i llengües orientals a Munic (Baviera) i s’especialitzà en diplomàtica i dret internacional. La seva carrera diplomàtica el dugué a Costa Rica, Berlín (d’on fugí perseguit per la Gestapo), Portvendres i Marsella. Edità, amb un documentat estudi introductori, els Usatges de Barcelona (1933) per a la col·lecció “Els Nostres Clàssics” de l’editorial Barcino i traduí una panoràmica sobre filosofia de la història de Hermann Schneider (1931).
Després de la guerra s’exilià a Mèxic i a l’Uruguai, on fundà la Facultat d’Humanitats de Montevideo i se’l nomenà representant del govern a l’ONU. Finalment, s’establí a l’Argentina. Intervingué molt activament en la premsa de l’exili, publicant interessants articles de temàtica històrica, com “D’historiografia catalana”, La Nostra Revista, 11, 1946, on després de remarcar la riquesa documental dels arxius de Catalunya sobre el període medieval demanà la realització d’una història d’Europa «als ulls catalans». No abandonà la feina de traductor d’obres de caràcter historicoeconòmic i traduí al castellà l’obra d’Alfons Dopsch sobre els fonaments econòmics i socials de la cultura europea (1951). Fou un dels introductors, a mitjan anys cinquanta, del pensament de John K. Galbraith a l’Amèrica Llatina. Fou membre de la maçoneria, on arribà al grau 33, i dirigí la revista maçònica Excelsior de Buenos Aires.