Doctor en filosofia i lletres per la Universitat de València, fou deixeble de Manuel Ballesteros. Ha estat professor a l’Escola de Magisteri de Castelló, i actualment és professor emèrit de la Universitat Jaume I. Cronista de Castelló i membre corresponent de la Real Academia de la Historia, és un dels animadors més destacats de la Societat Castellonenca de Cultura, de la qual ha estat secretari.
La seva recerca s’ha centrat en la història local del nord del País Valencià, amb estudis referents a l’època moderna, com El gobernador Bermúdez de Castro. Notas para el estudio de una época en Castellón, 1791-1807 (1949), Cognoms castellonencs de 1588 i 1769 (1965) i Primeros años de la fábrica de cerámica de Alcora (1973).
Sota el mestratge de Lluís Revest, es decantà des de molt aviat per l’estudi de l’Edat Mitjana a partir de les fonts dels arxius municipals de les comarques castellonenques, seguint la tradició erudita encetada per la primera generació de la Societat. Durant una primera època, a partir de la dècada del 1950, destaquen els treballs sobre les fonts arxivístiques, amb l’elaboració de catàlegs i l’edició de col·leccions documentals: “Catálogo de pergaminos del Archivo Municipal de Castellón” (1950-51 i la “Colección de documentos para la historia de Castellón” (1952-62). En aquesta ma-teixa línia –i publicat com els anteriors treballs en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura– s’inscriu l’article “Establiments de Morella y sus aldeas de 1370” (1954-58) i, posteriorment, l’acurada edició d’El Llibre de Privilegis de Castelló de la Plana (1245-1470) (1993).
Durant la dècada de 1970-80, a la publicació de fonts i als estudis d’història institucional s’hi afegí un nou camp de recerca de caràcter econòmic i demogràfic, com la comunicació sobre la ramaderia presentada al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971); i els treballs dedicats a la immigració al Castelló dels s. XV-XVII (Cuadernos de Geografía, 1976), i a l’onomàstica local dels s. XIV-XVIII (Saitabi, 1978), un exhaustiu treball basat en la informació dels padrons de riquesa municipals (llibres de la peita). Aquesta rica font fou descrita metodològicament i utilitzada per a l’estudi de l’“Estructura agraria de Castellón de la Plana en 1398”, publicat en Saitabi (1973). També pot destacar-se, pel que fa a l’organització de l’espai rural, l’estudi del poblament de Castelló al s. XIII, a propòsit de la carta de poblament de Benimahomet, escrit juntament amb Pierre Guichard (BSCC, 1984).
Al costat d’aquests treballs especialitzats, també ha escrit obres més generals, com Castellón de la Plana en la Baja Edad Media (1982), i la síntesi “La Edad Media cristiana”, dins l’obra colectiva La Provincia de Castellón. Tierras y gentes (1985). Ha publicat també altres estudis històrics en revistes com Penyagolosa i Millars de Castelló, i Ligarzas de València.