Vida i obra
Estudià al Col·legi Seminari de Vic i a la Universitat de Barcelona (1866-71), on es llicencià en dret (1864-70) i filosofia i lletres. Fou membre destacat de tots els nuclis intel·lectuals de Vic de la segona meitat del segle XIX, com l’Esbart de Vic, el Círcol Literari i la Societat Arqueològica i col·laborador de La Veu del Montserrat entre el 1878 i el 1893. Amic de personatges com el canonge Collell, fou d’ideologia catòlica i conservadora i estigué vinculat al grup inicial de la Unió Catalanista.
No concursà, pel que sembla, als Jocs Florals de Barcelona (en fou mantenidor el 1876), i això pot explicar la pràctica absència dels temes patriòtics i religiosos més convencionals en la seva poesia, de la qual donà mostres a La garba muntanyesa (1879) i a Lo Gai Saber, La Renaixença i altres revistes. La recollí en volum a Primavera trista (1880), que, subtitulat “Cants d’amor”, reflecteix la influència de Lamartine i una visió desenganyada i pessimista de la vida. Estrenà a Vic tres obres teatrals (la lloança Una diada de glòria, 1869, escrita amb Jaume Collell, amb qui traduí quatre llibrets d’òpera; la comedieta Les llonganisses de Vic, 1869, i el drama Lo Puig dels Jueus, 1870). Col·laborà en l’Àlbum pintoresc-monumental de Catalunya (1880) i deixà manuscrita i inacabada una història de Vic.
Fou regidor de l’Ajuntament de Vic, cronista de la ciutat i arxiver municipal. Ordenà l’arxiu municipal i promogué la recerca historicoarqueològica. Publicà El Archivo Municipal de Vich: su historia, su contenido, su restauración (1879). Començà a escriure una història de Vic, en dos volums, el manuscrit dels quals es conserva a l’Arxiu Episcopal de Vic. Altres obres seves són: Diploma de hijo adoptivo de la Ciudad de Vic (1880); Fiestas de la canonización de San Ramón de Peñafort (1880); Les vinyes de la Plana de Vic (1881); Lo canonge Ripoll, ses obres i sa influencia en els estudis histórics de la Comarca de Vich (1882); “Barbastro”, monografia il·lustrada, publicada en Aragón histórico, pintoresco y monumental (1885), i Bosquejo biográfico de Don Joaquin Salarich y Verdaguer (1885).
L’interès per l’arqueologia el portà a ser un dels impulsors de la descoberta, estudi i restauració del temple romà de Vic (1882), fins al punt de viatjar a Grècia per estudiar els monuments clàssics, Roma i Florència. Es cartejà amb arxivers i arqueòlegs de diferents països també participà activament en la creació del Museu Episcopal de Vic, juntament amb el bisbe Morgades. Conjuntament amb Antoni Espona i de Nuix, primer conservador del Museu, i amb els dos joves estudiants Josep Gudiol i Pere Bofill, redactà el Catálogo del Museo Arqueológico y Artístico Episcopal de Vich, editat el 1893. La Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona li concedí el títol de soci corresponsal. El seu fill, el polític socialista Manel Serra i Moret (1884 – 1963), trobant-se a l’exili i sense cap mena de reconeixement per les autoritats franquistes, donà al Patronat d’Estudis Ausonencs la casa on havia nascut el seu pare, per tal que, amb els diners de la seva venda, es fessin les últimes obres de reconstrucció del Temple Romà de Vic.
Bibliografia
- Collell i Bancells, J.: “Un homenatge pòstum”, Butlletí del Centre Excursionista de Vic, vol. V, p. 142.
- Genís i Aguilar, M. (1933): Estampes de l’Esbart, vol. XXV. Vic, “Biblioteca d’Autors Vigatans”.
- Miquel i Vergés, J.M. (1934): “Josep Serra i Campdelacreu”, Mirador, desembre.
- Nadal i Canudas, LL.B.(1902): “Josep Serra i Campdelacreu”, La Veu del Montserrat, p. 11 i 49.
- Planes, J.; Giralt, O. (1996): “El fons personal de Josep Serra i Campdelacreu”, Ausa, XVII, 136.
- Salarich, M.S. (1952-54): “José Serra Campdelacreu (1848-1901)”, Ausa, vol. I , p. 142.
- Salarich, M.S. (1962): Història del Círcol Literari, monografies del Patronat d’Estudis Ausonencs, núm. 4.
- Salarich, M.S.; Ylla-Català, M.S. (1983): “Josep Serra i Campdelacreu”, dins Vigatans il·lustres. Vic, Publicacions del Patronat d’Estudis Osonencs..