Atret pels ideals nacionalistes, s’endinsà en la política catalana. Fou redactor en cap de La Veu del Camp i corresponsal a Reus de La Veu de Catalunya, periòdics relacionats amb la Lliga Regionalista. Representà la Lliga com a regidor de l’Ajuntament de Reus. És autor de moltes obres sobre història i religió, com també d’algunes novel·les. Té publicades unes memòries, Fou una guerra contra tots, 1936-1939 (1980), on narra la seva visió dels fets de la guerra civil i, també, l’actuació del seu germà Miquel, conseller del PSUC en el govern de la Generalitat durant la guerra. Es tractà, doncs, d’una actitud oposada a la seva, propera a la dreta catalana cristiana. En el llibre condemnà la guerra i n’explicà els precedents, tot analitzant els darrers anys de la Segona República. Atesa la seva tendència ideològica, també descriví els problemes clericals de l’època i exposà la incomunicació lingüística d’una part d’aquella Església.