Ha realitzat, al llarg de bona part de la segona meitat del s. XX, una intensa activitat literària al voltant del patrimoni natural i cultural del País Valencià; és un capdavanter del gènere del llibre de viatges i excursions del País Valencià. Fita fonamental en la seva trajectòria fou l’encàrrec que li feu, el 1956, Martí Domínguez i Barberà, director del diari valencià Las Provincias, d’escriure una sèrie d’articles amb la denominació genèrica de “Rutas valencianas”. La sèrie es perllongà durant dotze anys i es publicaren prop de 120 rutes, bona part de les quals després foren recopilades en dos volums: Rutas valencianas. Itinerarios turísticos (1963-64). L’autor les actualitzà i, traduïdes al català amb el títol de Rutes valencianes, foren publicades (1982-86), en tres volums, per l’Editorial Tres i Quatre d’Eliseu Climent. Des d’aleshores, han estat una referència indefugible per a tots els qui han volgut conèixer el patrimoni valencià. Soler ha tingut l’encert d’unir a una prosa agradable, un rigor fora de tot dubte a l’hora d’acostar el lector a la realitat de les terres valencianes. Una orientació que també sabé transmetre en la revista de promoció turística Valencia Atracción, que dirigí en algunes èpoques.
Soler ha estat també un muntanyenc d’avantguarda en el context valencià, i, fruit d’aquest interès, han sorgit una sèrie de contribucions a la narrativa de muntanya. Així mateix, s’ha acostat a la realitat de les festes valencianes, amb criteris coherents com els ja apuntats per a la seva activitat com a divulgador del patrimoni. Actualment està treballant en una nova edició, en 16 volums de butxaca, de les seves Rutes valencianes de les quals ja n’han sortit quatre.
Entre la seva bibliografia també destaquen Nuestras tierras (1985-87, 4 vol.), Altea, villa mediterránea (1989), Nuestros pueblos (1991), Crónica montañera 1952-1980 (1993), Dónde ir y qué hacer en la Comunidad Valenciana (1997), La otra historia de Valencia (1997), Valencia pintoresca y tradicional (1997) i 500 años de fallas (2000).