Es formà a l’Ateneu Enciclopèdic Popular. Milità al Partit Comunista Català (1928), al BOC (1931) i al PSUC (1936). Estudià als Estudis Universitaris Catalans i es distingí pel seu marxisme catalanista. Exiliat el 1939, participà en la revista Pont Blau i impulsà el Partit Socialista Català (1942). Retornat el 1965, s’incorporà a l’editorial Muntaner i Simón fins a la seva jubilació (1977). Entre les seves obres de temàtica històrica destaquen: Pere Fages, descobridor, cronista i governador de la Nova Califòrnia (1953); Pels camins d’utopia (1958); L’expansió dels cultius gavarrencs i la rompuda de les marines (1969), i Abdó Terrades. Primer apòstol de la democràcia catalana (1983).