Vida i obra
Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història. És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s. XVIII. Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament il·lustrada a l’estil de Voltaire (vg. historiografia de la Il·lustració). Teixidor i d’altres –la nòmina dels valencians és considerable– feien una erudició rigorosa: comprovaven fets, depuraven les cròniques i exhumaven documents i vestigis arqueològics. El seu treball seguia els paràmetres i criteris dels bolandistes i mauristes del segle anterior. Igual que aquests, l’objectiu era la recerca de la veritat; si la història que s’explicava no era verídica, de res no servia. Teixidor extreia essencialment tota la informació de manuscrits conservats als prestatges dels arxius eclesiàstics o civils, inclòs el municipal. Els documents, una vegada contrastats i sotmesos al rigor de la crítica, esdevenien els instruments autèntics per a donar comptes de la veritat. Amb aquest procediment, destruïa errors, revisava les cròniques antigues i deixava «en su debida estabilidad lo bien fundado». Evidentment, aquesta concepció d’història es distanciava de la interpretació filosòfica que proposaven els il·lustrats. La diferència entre l’autor i la història il·lustrada a l’estil de Voltaire –que també té valencians que la conreen com Muñoz o Pérez i Baier– rau en què aquesta, per una banda, busca una explicació útil per a ciutadans i filòsofs i, per l’altra, emfatitza la interpretació i la síntesi del procés històric o, si es vol, s’ocupa de la història de la civilització.
La seva obra principal és Antigüedades de Valencia, una compilació de notícies exposades asistemàticament, on no hi ha intenció de copsar el procés històric de la ciutat. El treball, en efecte, s’ordena en diverses parts. La primera la dedica a revisar notícies sobre la “fundació, murs, portes i palaus”, i hi desfilen referències històriques sobre els ponts del riu Túria, les avingudes del qual té notícia documentada, el Palau Reial, etc., i tot això s’acompanya de comentaris sobre l’entrada de Jaume I, les institucions forals, els pesos i les mesures, les monedes, etc. La segona part la dedica a la catedral –capelles, altars, retaules, campanes, institucions eclesiàstiques, processons...–. La tercera, a les esglésies de la ciutat amb un criteri similar. La quarta, als convents; i finalment la cinquena, a les institucions benèfiques i altres entitats ciutadanes. Es tracta d’una obra d’erudició d’abast local, molt completa i documentada, i críticament construïda, però sense una disposició diacrònica. Aquest llibre quedà manuscrit; tanmateix, en el fervor historicista de la Renaixença fou editat pel grup d’erudits que encapçalà Roc Chabàs. Pasqual Boronat, un sacerdot d’aquest grup, fou l’encarregat d’escriure el pròleg de l’edició i de fer una biografia de Teixidor, on aplegà més de cinquanta obres manuscrites –moltes de les quals conservades a la Biblioteca Universitària o al fons Serrano Morales–, alguna de les quals s’ha editat posteriorment.
A més del llibre esmentat, en l’obra d’aquest autor destaquen diversos treballs sobre el convent de predicadors i altres institucions eclesiàstiques, on es dona compte de les terres, els censos i les propietats, dels plets, dels privilegis, etc. Val a dir que aquest tipus d’historiografia crítica, des dels seus orígens humanistes, també tenia com una de les seves funcions primordials el peritatge documental amb finalitats jurídiques. Aquest aspecte pràctic és ben palès en la producció de Teixidor. A títol d’exemple, es pot esmentar el Libro de títulos de alquerías, barracas y tierras del Real Convento de Predicadores de Valencia del año 1736 o el Libro de títulos y censos con fadiga y luismo del real Monasterio de la Zaidia precedit per unes Memorias históricas de la fundación d’aquest monestir, amb els privilegis, les escriptures i “auténticos monumentos”, o treballs semblants sobre el Col·legi del Patriarca. No hi falten informes com la Carta que la Ciudad de Valencia escribió a los continuadores de los Bolandos, on es responen les preguntes que aquests feien sobre les relíquies de sant Lluís Bertan. Finalment, un altre aspecte singular de la seva obra són els estudis que feu sobre la universitat i els seus orígens, sobre sant Vicent Ferrer, Calixt III i la recuperació de les Trobes de Jaume Febrer sobre la conquesta de la ciutat i el Regne de València i els escuts i llinatges.
Entre les seves obres, cal destacar: Antigüedades de Valencia. Observaciones críticas donde con instrumentos auténticos se destruye lo fabuloso, dejando en su debida estabilidad lo bien fundado (1895, ed. facsímil, 1985) i Estudios de Valencia: historia de la Universidad hasta 1916 (1976, ed. a càrrec de L. Robles).
Lectures
- ALONSO MORENO, M.: Historiografía romántica española, Universitat de Sevilla, 1979.
- BOIX I RICARTE, V.: “El P. José Teixidor”, dins l’apèndix del tom I de la Historia dela Ciudad y Reyno de Valencia.
- FUSTER, J.P.: Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, 2 toms, Ildefonso Mompié, València 1830 [edició facsímil, París-València 1980].
- GIMENO BLAY, F.M. (ed.): Erudición y discurso histórico: las instituciones europeas (s. XVIII-XIX), Universitat de València, 1993.
- IGUAL I ÚBEDA, A.: Historiografía delarte valenciano, Institució Alfons el Magnànim, València 1956.
- MARAVALL, J.A.: “Mentalidad burguesa e idea de Historia en el siglo XVIII”, Revista de Occidente, 107, 1972.
- MESTRE, A.: Historia, Fueros y actitudes políticas: Mayans y la historiografía del siglo XVIII, Universitat de València, 2000.
- ONTAVILLA, L. [BORONAT, P.]: “El P. Fr. José Teixidor y Trilles. Apuntes bio-bibliográficos”, pròleg de l’edició crítica de las Antigüedades deValencia, 1895.