De formació autodidàctica, la seva recerca s’orientà bàsicament a l’estudi de la història de la Valldigna i en especial al monestir cistercenc de Santa Maria, als quals dedicà la major part dels articles que integren la seva obra historiogràfica; però també s’interessà per la història local de Burjassot o per la història dels correus valencians. De fet, fou funcionari de correus i el treball a ciutats com Barcelona, Madrid o València li permeté escorcollar en arxius com l’ACA, l’AHN o el del Regne de València. Mantingué relacions amb historiadors i bibliòfils com Mateu i Llopis, Martínez i Ferrando, Gallofré i Guinovart, Fort i Cogul o Salavert i Roca, que l’influïren en els seus treballs.
Entre les seves primeres publicacions, escrites en català abans de la Guerra Civil Espanyola, destaca l’article “El Castell i la Vall d’Alfàndech de Marinyén”, BSCC (1936). La resta de la seva obra fou escrita en castellà, per imperatius del règim franquista i aparegué en revistes com l’Almanaque Las Provincias, en el mateix BSCC i també en els Anales del Centro de Cultura Valenciana. El 1961 participà en el cinquè CHCA amb “Los correos valencianos en la época de Fernando el Católico”.
Però, tot i que escriví majoritàriament la seva producció en castellà, fou dels primers historiadors que no dubtaren a retornar a la seva llengua materna durant la dècada del 1970. Així ho revelen la col·laboració al Primer Congrés d’Història del País Valencià (1971), i els seus últims treballs, la sèrie d’articles titulats: “Fonts documentals per a un estudi sobre el monestir de Valldigna” (1974). Els darrers anys de la seva vida, dugué a terme una intensa activitat cultural a la comarca com a col·laborador del Centre Excursionista de la Valldigna, i també com a impulsor de l’Associació d’Amics de la Valldigna, que tingué un paper clau en la recuperació del malmenat monestir.