Entre el 1896 i el 1901 ocupà al Seminari de València la càtedra de dret natural i ètica, i posteriorment fou professor i vicecanceller de la Universitat de València. Elegit bisbe de Girona el 1925, regí aquesta diòcesi fins a la seva mort. Publicà nombrosos articles en revistes i periòdics i fou autor d’una gran quantitat de treballs en llatí, castellà i català. L’any 1896 publicà De ratione linguae latinae addiscendae i el 1924, el Manual de prelados, comentari al títol XI del llibre II del codi de dret canònic.