Vida i obra
Fill de Josep Xaupí, doctor en medicina, pertanyia a una família de catalans afrancesats. Xaupí, igual que Francesc de Fossà, pertanyé a la primera generació d’erudits rossellonesos que escriviren tota la seva obra en francès. El 20 de desembre de 1715 pronuncià a la catedral de Sant Joan de Perpinyà l’elogi fúnebre de Lluís XIV. Canonge de la catedral d’Elna i ardiaca del Vallespir (1724), estudià teologia a la Universitat de París. Establert en aquesta capital des del 1762, fou degà de la Facultat de Teologia (1764). La seva obra més important és Recherches historiques sur la noblese des citoyens honorés de Perpignan et de Barcelone connus sous le nom de citoyens nobles (1763), refoses i augmentades en una segona edició que aparegué el 1776. Foren contestades per l’eloqüent advocat Francesc de Fossà en les Observations historiques et critiques sur le droit publique de Catalogne et de Roussillon (1770) i Mémoire pour l’ordre des avocats. A l’escalf d’aquesta pugna d’història local, Xaupí edità dues obres més sobre el mateix tema: Continuation du livre des recherches historiques sur la noblesse des citoyens majeurs (s. d.) i Mémoire au roi touchant la constitution entre la noblese et les Bourgeois honorès de Perpignan (1769).
Les seves Recherches pretenien resoldre un cas pràctic sobre la integració dels burgesos de matrícula a la societat noble del Rosselló i, encara que amb errors, és un petit monument de la primera historiografia rossellonesa, iniciada unes dècades abans pel jurisconsult Andreu Bosc, per la gran quantitat de documents històrics i jurídics recopilats en els quals es basa la seva jurispridència i saviesa. Deixà unes Memòries en faveur des priviléges du chapitre de Perpignan. Com a corresponsal de l’Acadèmia de Bordeus, escriví la Dissertation sur l’édifice de l’église primatiale de St. André de Bordeaux (1751).
Lectures
- CAPEILLE, J.: “Josep Xaupi”, Journal commercial des Pyrénées Orientales, 1901, 1904, p. 66.