Publicà diverses apologies en favor de la monarquia espanyola: contra França el 1634, contra Catalunya el 1640 i contra el Portugal independent el 1642. La Súplica de la muy noble y muy leal ciudad de Tortosa en ocasión de las alteraciones del Principado de Cataluña... (1640, 122 f.), apareguda anònimament i presumptament escrita per un autor tortosí, però que en realitat fou obra d’Adam de la Parra, segons indica un aviso de José Pellicer, constitueix la primera justificació àmplia del comportament del govern del comte duc d’Olivares, protector i mecenes d’Adam de la Parra (tot i que el 1642 aquest caigué en desgràcia), la qual seguiren les de F. de Rioja i J. Pellicer. L’obra vol ser una rèplica de la Proclamación católica de Gaspar Sala, i dedica la primera de les quatre parts en què es divideix a oferir una versió alternativa dels orígens històrics de Catalunya. Enfront de la tesi populista de la Proclamación, afirma que després de la conquesta carolíngia de Barcelona, el 801, s’establí un règim de plena sobirania reial, tant en el període carolingi com en el comtal. Assenyala, a més, un procés històric de corrupció institucional i de reclusió de la societat catalana, cosa que justificaria el restabliment de l’autoritat de Felip IV i la participació en els designis imperials espanyols. Els raonaments d’Adam de la Parra, tot i limitar-se a rebutjar, de vegades precipitadament, les afirmacions de Sala sense una recerca històrica específica, són incisius i s’ajusten a una visió històrica absolutista.
Bibliografia
- Arredondo, M.S.: “Noticia de la Súplica de Tortosa (1640), atribuida al inquisidor Juan Adam de la Parra”, Cuadernos de Historia Moderna, 22, 1999, p. 139-156.
- Entrambasaguas, J. de: Varios datos referentes al inquisidor Juan Adam de la Parra, Madrid 1930. [Separata del Boletín de la Real Academia Española, 17, 1930.]