Les seves anàlisis de les obres d’Arnau de Vilanova, realitzades els anys quaranta i cinquanta del s. XX (seguint el suggeriment del seu mestre Pedro Laín Entralgo) inauguraren una nova època dins la historiografia del pensament arnaldià. Gràcies als detallats estudis que elaborà sobre la tradició de manuscrits de les obres mèdiques de Vilanova, establí, per primer cop i amb una considerable justesa, la distinció entre els escrits genuïns i els apòcrifs. A més, fou un dels editors d’Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia. Una de les seves darreres contribucions a l’estudi històric ha estat l’edició i l’anàlisi de Medicationis parabole, entre altres escrits aforístics.
Entre les seves obres destaquen: Estudios y notas sobre Arnau de Vilanova (1962), El Maestro Arnau de Vilanova, médico (1969), El Doctor Chanca y su obra médica: Vida y escritos del primer médico del Nuevo Mundo (1977), El maravilloso regimiento y orden de vivir. Una versión castellana del “Regimen sanitatis ad regem Aragonum” (1980), Medicationis parabole. Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia VI.1 (1990), Commentum in quasdam parabolas et alias aphorismorum series: Aphorismi particulares, Aphorismi de memoria, Aphorismi extravagantes; Arnaldi de Villanova Opera Medica Omnia VI. 2 (1993, amb la col·laboració de Pedro Gil Sotres), Studia Arnaldiana: Trabajos en torno a la obra médica de Arnau de Vilanova, c. 1240-1311 (1994), i “En torno a la problemática del corpus científico arnaldiano”, Actes de la I Trobada Internacional d’Estudis sobre Arnau de Vilanova (1995).