Fill de Juan Porter, fiscal de l’Audiència de Saragossa, i germà de Pedro Porter, almirall explorador de la costa de Califòrnia, cursà jurisprudència a Salamanca i continuà els estudis a Saragossa, on tardanament obtingué la llicenciatura el 1657 i el doctorat l’any següent. Fou juez de encuestas i mestre racional de Saragossa. Posseïdor de l’hàbit de l’orde d’Alcántara, romangué vinculat al cercle d’erudits aragonesos reunits a Osca al voltant de l’humanista i mecenes Lastanosa.
El 1669, en jubilar-se el cronista del regne Francisco Diego de Sayas, Porter sol·licità el càrrec a la Diputació. Fou nomenat, però no prengué possessió fins el 1672 i poc després, amb poca salut, demanà llicència per a traslladar-se a Madrid durant uns quants mesos. La seva absència fou coberta interinament per Diego José Dormer, que, en morir Porter el 1677, el succeí com a cronista.
Porter escriví uns Anales del reino de Aragón, que contienen las guerras de Cataluña en tiempos de Felipe IV,en dos volums, que romangueren inèdits. Malauradament només se’n conserva el primer, a la Biblioteca Nacional de Madrid. Aquest volum, acabat el 1670, cobreix els anys previs al 1640, i proporciona força detalls sobre els enfrontaments militars entre França i Espanya al nord d’Itàlia i al nord i sud-oest de França durant la dècada prèvia. En l’obra criticà enèrgicament la posició francesa i defensà la resposta espanyola, amb una acceptació tàcita dels plans d’Olivares per a la Unión de Armas, i, sobretot, subratllà els serveis i les aportacions realitzades pels aragonesos. Com que durant els anys en què Porter escriví també es feren ofensives franceses sobre Catalunya, l’autor implícitament presentà aquelles contribucions aragoneses com a model per al seu propi present.