Desenvolupament enciclopèdic
El 1767 li fou cedit com a seu l’edifici de la Llotja. La Junta de Comerç de Barcelona, representant a Catalunya de la Junta General de Comerç i Moneda, tenia dos precedents directes: la Junta Particular de Comerç de Barcelona, creada el 1692, i la Junta de Comerç Terrestre i Marítim, del 1735. La Junta instituïda el 1760 tenia jurisdicció sobre tot Catalunya i era composta per l’intendent, que exercia la presidència, el secretari i dotze membres més: els tres cònsols del contenciós, dos cavallers hisendats destinats a atendre el foment de l’agricultura i set vocals escollits entre el cos de matriculats. Juntament amb la Matrícula de Comerciants i el Consolat, la Junta de Comerç esdevingué un conjunt institucional de tres cossos (els tres cossos de comerç). Desaparegué el 1847, quan un reial decret creà una nova junta consultiva, només d’abast provincial; d’aquesta manera es posà fi a la història d’una institució que anà perdent força al llarg dels darrers anys, una vegada que la monarquia absolutista donà pas a l’estat centralitzat dels liberals. Com a complement i reforç de la seva tasca de foment de l’economia, la Junta dugué a terme una tasca cultural rellevant i suplí, a més, moltes de les mancances de l’actuació de l’Estat a Catalunya. L’obra docent de la Junta de Comerç permeté compensar en certa manera l’absència d’ensenyament universitari a Barcelona després de l’establiment a Cervera de la universitat única. Instaurà l’Escola de Nàutica (1769), l’Escola de Nobles Arts (1775) i l’Acadèmia de Comerç (1787), dirigida per Francesc Alsina. Aquesta activitat continuà amb el canvi de segle; així, es creà l’Escola de Química (1804), la de taquigrafia (1805), la de mecànica (1808) i, posteriorment, les de física, botànica, arquitectura, idiomes, dibuix lineal, matemàtiques, sordmuts, dret mercantil i economia política.
En el camp de la historiografia, la Junta de Comerç mereix un important reconeixement per dos aspectes: el finançament d’excavacions arqueològiques a Barcelona i, especialment, el patrocini de les obres d’Antoni de Capmany. El 1835, el catedràtic de l’Escola d’Arquitectura Antoni Cellers, juntament amb alguns dels seus estudiants, treballà en les cases dels carrers de Paradís i de Llibreteria de Barcelona fent models de les columnes del temple romà. Les despeses foren assumides per la Junta, que continuà finançant les excavacions de Cellers en diversos indrets de la planta del temple romà. Aquest escriví Memoria sobre el colosal templo de Hércules y noticia de sus planos. Després de la mort de Cellers, la Junta encomanà a Andreu Avel·lí Pi i Arimon i a Josep Oriol Mestres la continuació dels estudis sobre la ciutat romana de Barcelona. Però sens dubte, la principal aportació de la Junta de Comerç a la historiografia catalana fou el patrocini de les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona (1779 i 1792) d’Antoni de Capmany. Intel·lectual català resident a Madrid (com tants altres en aquells moments), Capmany entrà en contacte amb la Junta al final dels anys setanta del s. xviii. L’any 1777 dos membres de la institució, Francesc de Dusay i Melcior Guàrdia, foren nomenats per revisar els treballs de Josep Solà i Antoni Juglà als quals la Junta havia encarregat recollir tota la documentació i les notícies sobre l’antic Consolat de Mar i sobre el Tribunal Català de Comerç. A més, fent servir tots aquests materials, Juglà havia d’elaborar una història de la navegació i el comerç a Catalunya. Però Capmany en aquells moments estava preparant un treball sobre la mateixa temàtica i l’oferí a la Junta, que finalment s’inclinà per la seva obra. La importància de les Memorias históricas de Capmany és indubtable i és un bon exemple del compromís incondicional de l’autor amb la tradició renovadora del mètode històric del Segle de les Llums; ha estat considerada com la primera història econòmica publicada a Europa i un precedent del moviment de la Renaixença.
D’altra banda, cal destacar el projecte d’estudi econòmic de Catalunya que el 1794 la Junta de Comerç encarregà a Francesc Capalà, tresorer de la institució i membre de la Reial Acadèmia de Ciències. El projecte finalment no es dugué a terme perquè era excessivament ambiciós, però una revisió dels seus punts principals donen una idea del valor que hauria tingut per als estudiosos actuals del passat econòmic català: agricultura (valor i qualitat de les terres, importància de la ramaderia, camins i el seu estat, etc.), comerç, navegació, arts, oficis, indústria, etc. Es tractava d’un estudi de tot Catalunya, poble per poble, per valorar-ne les necessitats referents tant al consum com a la producció.
Lectures
- GRAU, R.; LÓPEZ, M.: “Antoni de Capmany: el primer model del pensament polític català modern”, a Balcells, A. (coord.): El pensament polític català. Del segle XVIII a mitjan segle XX (“Col·lecció Estudis i Documents”, 42), Edicions 62, Barcelona 1988, p. 13-40.
- IGLÉSIES, J.: Síntesi de la Junta de Comerç de Barcelona. 1760-1847 (“Col·lecció Episodis de la Història”, 119-120), Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1969.
- — L’obra cultural de la Junta de Comerç. 1760-1847 (“Col·lecció Episodis de la Història”, 121), Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1969.
- MOLAS I RIBALTA, P.: Comerç i estructura social a Catalunya i València als segles XVII i XVIII, Curial Edicions Catalanes, Barcelona 1977.
- MONÉS I PUJOL-BUSQUETS, J.: L’obra educativa de la Junta de Comerç. 1769-1851, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona, 1987.