Vida i obra
Fou fill de Manuel Fuster, llibrer de València, que edità un catàleg de Varones ilustres en Santidad, letras y armas, naturales de Valencia y su reino. A catorze anys es matriculà en la Facultat de Filosofia de la Universitat de València. Ben aviat demostrà una gran afecció a la bibliografia, fomentada per la seva vida envoltada pels llibres. Abandonà la Universitat i es dedicà de ple al món de la llibreria, on tingué una selecta clientela, formada per alguns dels intel·lectuals més reconeguts de la València del moment, com Pérez i Baier, Maians, F.X. Borrull i J. Vilanova, entre d’altres. A més estudià la llengua francesa i la italiana i altres matèries. L’any 1784 ja treballava a la llibreria del seu pare, al carrer de la Corregiria. Allí començà el seu interès per la bibliografia valenciana. Mort el pare (1793), al començament del s. xix traslladà la llibreria familiar al carrer de Campaners, on es dedicà també a la tasca d’enquadernació de llibres.
Durant la guerra de la Independència formà part de la Companyia del Primer Batalló, i l’any 1813 fou alcalde de barri.
El 1817 començà a redactar la que seria la seva obra més important, la Biblioteca Valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días, con ediciones y enmiendas a la de don Vicente Ximeno (1827-30), en dos volums, servint-se, entre d’altres, del savis consells del seu amic Jaume Villanueva i Astengo, que en aquells moments estava immers en el seu Viage literario a las iglesias de España i coneixia molt bé la bibliografia valenciana. Alguns anys després, el 1823, feu l’inventari de la biblioteca del canonge valencià D. Antoni Rosa. Per a l’elaboració de la seva obra comptà amb l’ajut dels erudits F.X. Borrull, J. Teixidor, B. Ribelles i M.A. Orellana, entre d’altres. Treballà durant catorze anys en la seva redacció i documentació, investigant en biblioteques com la de l’arquebisbat, on tingué la col·laboració de l’arquebisbe Andrés Maioral, la bibliote- ca universitària, dirigida per Francesc Pérez i Baier, la biblioteca Maiansiana i la de Sant Miquel dels Reis. El primer volum conté els autors fins l’any 1700, i el segon fa relació dels escriptors contemporanis de l’autor.
Seguint la mateixa metodologia de Ximeno, Fuster incorporà novetats, com ara els autors àrabs valencians, ja que disposà de la Biblioteca Arábiga-Escurialense de Casiri. Cità un total de 127 escriptors aràbics i començà a enumerar els cristians a partir de mossèn Jordi, l’any 1270, fins a fra Jordi Comin, el 1829. Inclou un total de 947 escriptors, i 38 pàgines del primer volum estan dedicades a un Breve vocabulario valencià y castellano de las voces más oscuras o anticuadas. Com assenyalà Almela i Vives, el repertori de Just Pastor Fuster és el més important per a conèixer la bibliografia valenciana històrica.
A la seva mort deixà algunes obres manuscrites que, en morir els seus hereus, passaren a la biblioteca de Ser- rano Morales de l’Ajuntament de València.
També escriví Elogio histórico y bibliográfico del Ilustríssimo señor Don Francisco Pérez Bayer (1829). L’any 1898 la Real Societat Econòmica d’Amics del País de València premià un treball de D. Pasqual Boronat titulat “Estudio crítico y bio-bibliográfico de D. Justo Pastor Fuster”, avui perdut.
Lectures
- ALEIXANDRE TENA, F.: “Fonts bibliogràfiques valencianes. Tres repertoris clàssics: Rodríguez, Ximeno i Fuster”, SAO, Saó Edicions, monogràfics 8, València 1990.
- ALMELA I VIVES, F.: El bibliógrafo Justo Pastor Fuster, CSIC, Madrid 1945.
- BAS CARBONELL, M..: “Bibliografia valenciana”, El Llibre valencià, València 1991 [“Bibliòfils i Bibliògrafs valencians”, SAO, Saó Edicions, monogràfics 7, València 1990].
- GENOVÈS I AMORÓS, V.: “Un aspecto inédito del erudito Pastor Fuster”, Cultura Valenciana, 27, Academia Valencianista, 1931.
- TRAMOYERES, L.: “Bibliógrafos valencianos”, Revista de Valencia, tom. II, núm. X, Impr. Domènech, València 1882.