Altres membres del consell de redacció que hi figuren des del primer número són Vicent Balaguer, Tomàs Llopis i Carles Mulet. Aquesta publicació ha dedicat des dels seus inicis una atenció preferent a la crítica, entesa en un sentit molt ampli quant a la metodologia i a l’erudició literàries. Fins el número 25 (tardor del 2000), la primera meitat de les seves pàgines l’ocupa un dossier amb articles d’intenció monogràfica; la resta, es reparteix normalment entre la secció de “Creació” (textos inèdits heterogenis, sovint d’escriptors novells, o bé traduïts de diverses llengües, i alguna nota de crítica d’art) i la de “Ressenyes i Comentaris”, calaix de sastre de textos sobre publicacions literàries de tota mena. Els dossiers han tractat d’autors i temes de la literatura catalana —majoritàriament valencians— poc o gens estudiats, almenys en el moment de la publicació: “Enric Valor”, “Rodolf Sirera”, “La poesia de Joan Fuster”, “Feminisme i narrativa catalana”, “L’obra narrativa de Joan F. Mira”, “La Renaixença a les comarques del Sud”, “La Conquista de València (1238)”, “Vicent Andrés Estellés”, “Revistes literàries valencianes (1969-1989)”, “L’obra crítica i erudita de Ricard Blasco”, “Homenatge al Tirant lo Blanc”, “Lletres alemanyes / Lletres catalanes”, “Lletres italianes / Lletres catalanes”, “Poetes valencians dels 60”, “El teatre popular valencià”, “L’escriptura privada als PP. CC.”, “Homenatge a Maria Beneyto”, “Diaris, dietaris, memòries” i “Homenatge a Isabel-Clara Simó”. La revista també ha tractat d’autors de la Marina Alta, bé antics, Pere Esteve i Maria Ibars (núm. 16-17), o bé actuals, com Bernat Capó, Isa Tròlec (núm. 24) i Antoni Prats.
Després del núm. 25, l’apartat de “Creació” cedí el seu espai al dossier (núm. 26, “Miscel·lània Joan Valls”, tardor 2000, i núm. 27, “Poetes valencians dels 70”, tardor 2002), però continua el de “Ressenyes i Comentaris”. L’Aiguadolç ha esdevingut així una revista només de crítica i erudició literàries.