Premiada al concurs Martorell de l’any 1907, el seu autor assajà, amb aquests tres volums, de compilar i actualitzar els coneixements bàsics que havien anat aplegant molts estudis erudits entorn de la temàtica de la numismàtica catalana. Inclou una descripció de cadascuna de les monedes basant-se en les informacions aportades per altres estudiosos, les recerques dutes a terme als arxius –sobretot al de la Corona d’Aragó– i l’estudi de les col·leccions públiques i privades a les quals l’autor pogué accedir. L’obra s’estructura en una introducció, on es presenta l’evolució de la moneda en general, i dues grans seccions, que cronològicament abracen des de les primeres monedes carolíngies fins al decret d’extinció de la moneda catalana el 1716. Així, la primera secció –que ocupa fonamentalment el volum I– tracta de les monedes carolíngies, comtals i senyorials. Les monedes comtals es descriuen per comtats (Barcelona, Girona, Besalú, Cerdanya, Rosselló, Empúries, Urgell, Pallars i Ausona) i el senyoriu de Cardona. Conté dos apèndixs, el primer amb 18 documents justificatius, i el segon que consisteix en un recull gràfic de les monedes objecte de descripció. Els volums II i III omplen la denominada secció segona, on es presenten les monedes reials (Alfons I, Pere I, Jaume I, Pere II, Alfons II, Jaume II, Alfons III, Pere III, Joan I, Martí, Ferran I, Alfons IV, Joan II, Fer-ran II, Joan i Carles I, Felip I, Felip II i Felip III) i locals. El darrer volum inclou alhora un ampli i ben documentat apèndix. Aquesta obra fou reeditada el 1976 com a mostra de la seva vigència com a compendi numismàtic català. D’altra banda, és una obra bàsica que es pot complementar amb altres estudis més específics del mateix autor –publicats o inèdits– duts a terme els darrers anys de la seva vida i que han estat recollits en un treball de Miquel Crusafont: Obra numismàtica esparsa i inèdita de Joaquim Botet i Sisó (1997).