Desenvolupament enciclopèdic
Escrita en alemany (Die Balearen. In Wort und Bild geschildert), aparegué de manera anònima en set volums després de la primera visita de l’autor a les Illes (1867). S’estructura en quatre llibres –dedicats a Eivissa, Formentera, Mallorca i Menorca– dividits en dues parts: la primera fa una descripció de caràcter general, i la segona, més específica, analitza els nuclis urbans i les zones rurals. De caràcter enciclopèdic, tracta amb gran detall els aspectes geogràfics, demogràfics, econòmics, socials i culturals de cada illa, i també la situació administrativa i política. Les referències històriques són ocasionals i sempre subordinades a la descripció del present. És una obra etnogràfica que compila i testifica un món agrari en perill de desaparició pels processos d’industrialització i urbanització. Pot ser considerada com un gran llibre de viatges influït pel mètode etnogeogràfic o antropogeogràfic; en menor mesura, també és present un etnocentrisme proper a la Renaixença literària, que testimonia la llengua i els costums dels illencs. Ha esdevingut una font inestimable per al coneixement de les societats insulars del s. XIX. És fruit de les dades que l’autor recollí i de la informació aplegada mitjançant les anomenades Tabulae Ludovicianae, un qüestionari que fixava les línies metodològiques per a aplegar la informació necessària per a aquesta obra i per als seus llibres de viatges posteriors. Aquest qüestionari li permeté d’ampliar les seves notes de camp amb la tasca d’erudits illencs, entre els quals destacà el mallorquí Francesc Manuel de los Herreros, a més de Francesc Barceló i Combis, Paul Bouvy, Fernando Weyler i Francesc Prieto. A Menorca, el principal col·laborador fou el prevere Francesc Cardona i Orfila. L’obra –que és una síntesi d’antropogeografia i sociologia descriptiva– és il·lustrada amb nombroses làmines en color que mostren paisatges, pobles, edificis i vestits típics, obra de pintors germànics dirigits per l’arxiduc a partir dels seus dibuixos originals. També inclou il·lustracions xilogràfiques entre el text, en blanc i negre.
De la primera edició (1869-91) només se’n feren 100 exemplars. El 1897 n’aparegué una versió reduïda, feta i signada per l’arxiduc, també en alemany, i publicada a Würzburg i Leipzig. L’obra despertà un gran interès entre la intel·lectualitat illenca. De conformitat amb l’arxiduc, Santiago Palacio, vicecònsol d’Espanya a Berlín, n’inicià la traducció al castellà. Aquesta versió, corregida i ampliada per Francesc Manuel de los Herreros, no reeixí i només se’n publicaren dos volums: Las Antiguas Pityusas. Tomo I (1886) i Las Antiguas Pityusas. Tomo II (1889). Entre el 1954 i el 1965, l’Ajuntament de Palma edità la versió castellana del llibre III –dedicat a Mallorca–, traduïda per Josep Sureda i Blanes, publicada en 12 volums, l’ordenació dels quals no es corresponia amb l’original i tenia títols arbitraris. El volum I (La Ciudad de Palma, 1954) fou reeditat els anys 1981 i 1984; de la resta se’n feren separates irregulars. Entre el 1980 i el 1993, la Caixa de Balears Sa Nostra edità la primera versió completa de l’obra en llengua castellana, en nou volums (més un amb la bibliografia i l’índex), traduïda per Carlos i Bárbara Sánchez-Rodrigo. El 1984, J.J. de Olañeta edità a Palma una traducció castellana de la versió reduïda del 1897, traduïda per Mateu Grimalt i Antònia Vigó (reeditada el 2000). Des del gener del 2000, en forma de fascicles setmanals, distribuïts com a suplement dels diaris Última Hora i Diari de Balears, es publica la primera traducció catalana, editada a Palma, obra de Pere Bonnín i Aguiló i Josep Moll i Marquès. L’estructura de l’obra segueix la versió original tot i que inclou un vuitè volum dedicat a l’índex i la bibliografia.
Lectures
- BOVER PUJOL, J.: “La bibliografia de l’Arxiduc Lluís Salvador d’Àustria i la indexació del Die Balearen”, El Mirall, 69, 1994, p. 53-55.
- FULLANA, P.: “L’Arxiduc Lluís Salvador, el Die Balearen i l’Església de Mallorca”, El Mirall, 69, 1994, p. 31-33.
- MURILLO, A.: “Els col·laboradors menorquins en l’obra Die Insel Menorca de Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena”, Estudis Baleàrics, 41, 1991, p. 39-46.
- OBRADOR, M.: Bosquejo bibliográfico de la obra “Die Balearen in Wort und Bild Geschildert”, Imprenta y Librería de Vda. e hijos de P.M. Gelabert, Palma 1892.
- ROLDÁN, F.: “Bibliografía del Archiduque Luis Salvador”, Las Baleares por la palabra y el grabado. Bibliografía e índices, Sa Nostra / Caixa de Balears, Palma 1993, p. 19-76.
- SERRA BUSQUETS, S.; COMPANY MATES, A.: “L’Arxiduc Lluís Salvador, pioner dels estudis sobre premsa a Mallorca”, El Mirall, 69, 1994, p. 35-41.
- TRIAS MERCANT, S.: “La Antropología itinerista del Die Balearen”, Estudis Baleàrics, 41, 1991, p. 87-94.
- — “Etnografia i història a l’obra mallorquina de l’Arxiduc Lluís Salvador”, El Mirall, 69, 1994, p. 24-30.
- — “El programa metodològic a l’antropologia de Lluís Salvador”, Estudis Baleàrics, 11, 1981, p. 91-106.