És un volum en pergamí i cobertes de pell de 152 fulls (38 × 29 cm), amb foliació antiga en xifres romanes i foliat darrerament a llapis amb xifres aràbigues. L’enquadernació no és original; en fer-la es tallaren els fulls (escapçant-ne la foliació d’alguns), i s’hi afegiren dues guardes de pergamí i un plec de tres folis de paper (a-c) on hi ha un índex.
Tal com consta en el vers del foli I, el feu compilar Gilabert de Mont-ral, canonge oblat de la catedral de Vic (1202), ardiaca de la Seu d’Urgell (1220), ardiaca de Vic (1240) i mort el 1248, qui en sufragà les despeses amb la voluntat de recollir-hi els privilegis, els testaments, les donacions i altres actes de lliurament de béns a la seu osonenca. Fou donat a l’altar de Sant Pere, sota la protecció del papa, del bisbe i del capítol, i es disposà que el tingués sempre el clavari de Sant Pere i que no sortís de la sagristia sense acord del comú de canonges. La còpia dels documents, tal com consta al final de la compilació, anà a càrrec de Pere de Madriguera, a les ordres d’Andreu s’Almúnia, canonge que governava l’escrivania pública de Vic. El volum es pot datar entre el 1216 i el 1217 gràcies als personatges que hi intervingueren i als documents que conté la part original, que en recull fins el 1215. En anys posteriors s’hi afegiren els documents que consten en els darrers folis del volum. La part original en recull un total de 272, als quals s’afegiren els 22 dels darrers 6 folis, els 3 documents del foli I, 6 més en el darrer foli, i un document que s’inserí en un espai en blanc en el vers del foli II; en total hi ha 304 documents. D’aquests, només n’hi ha dos del segle IX, les dues versions del precepte del rei Odó a favor de l’església de Vic (889). Del segle X només hi ha 3 documents de caràcter particular i 3 de les 5 butlles papals de les quals encara ara es conserva l’original en papir. La majoria dels papers corresponen al segle XI, especialment a la segona meitat, al segle XII i als primers anys del segle XIII. El document més modern és del 1220.
El cartulari recull només una part relativament petita dels documents relacionats amb els béns que conservava la catedral. No hi ha un criteri clar que expliqui la selecció i l’ordenació dels documents que s’hi transcriviren, ja que no segueix un ordre cronològic i no està agrupat per persones o béns concrets. Només a partir del foli CIX els documents s’agrupen en funció d’algunes de les 12 pabordies en què estaven dividits els béns de la catedral per a subvenir al seu sosteniment els dotze mesos de l’any. Els documents de la pabordia de juliol comencen al foli CIX, i en els folis successius n’hi ha els de les pabordies d’agost, setembre i octubre. A aquesta darrera pabordia pertanyen també els papers afegits en els darrers 6 folis del volum.
El volum ha romàs fins ara inèdit. El 1915 el capítol de Vic es plantejà de publicar-lo, cosa que desestimà per motius econòmics. Uns quants anys més tard es decidí abordar-ne la publicació, però el procés quedà aturat per la guerra civil del 1936.