Estudià al Seminari de Gómez de Terán i, posteriorment, es graduà en filosofia i teologia a les universitats d’Oriola i Gandia. Fou rector a les parròquies d’Elx i Almoradí. Ocupà la càtedra (1760-64) de sagrada escriptura al Col·legi Conciliar d’Oriola. El 1777 guanyà per oposició una canongia de la catedral d’Oriola, de la qual fou canonge magistral (1787-88). Fou catedràtic de filosofia i teologia a la universitat del mateix municipi. S’interessà per l’arqueologia i, fins i tot, realitzà excavacions a l’Alcúdia (Elx). Mantingué correspondència amb Joan Antoni Maians i Siscar entorn de les seves inquietuds històriques. Publicà obres innovadores sobre oratòria, com ara Aparato de elocuencia para sagrados menores (1788-90) i també llibres de caràcter religiós: La perfecta imagen de Jesucristo (1784).