Les aportacions dels estudis que s’han dedicat a aquesta institució en diferents ciutats i viles de Catalunya, València i Mallorca han conclòs que hi havia una tradició jurídica comuna en la manera de configurar l’estructura i els mecanismes de funcionament de tots aquests mostassafs, per bé que cadascun d’ells presentava peculiaritats; així doncs, no es pot parlar d’un règim general de mostassaferia en tota la Corona d’Aragó. El recent estudi de Montserrat Bajet, El Mostassaf de Barcelona i les seves funcions en el segle XVI. Edició del “Llibre de les Ordinations” (1994), ha proporcionat informació valuosa sobre aquesta figura. Per una banda, s’estudia la figura del mostassaf de Barcelona en una època d’un cert reviscolament de l’activitat comercial a la ciutat, per bé que desordenat i tolerant amb les pràctiques fraudulentes; per l’altra, es mostra com el municipi barceloní, mitjançant els seus representants –els honorables consellers i prohoms de la ciutat–, feu objecte de judici qüestions relacionades amb les activitats de compravenda de vitualles, la producció i el comerç artesanals, i la prestació de serveis per al comerç. Al mostassaf –un oficial nomenat pel monarca a la fi d’un procés, on el municipi intervé amb un poder condicionant–, li correspon la publicació i l’execució d’aquesta normativa. L’obra permet conèixer qüestions molt interessants de la Barcelona del s. XVI: la seva població i el seu consum, l’exercici de l’activitat comercial, el control de l’abastament i de la qualitat dels productes, la política de preus, la minuciosa i detallada previsió de la producció dels aliments necessaris per a subsistir, la seva comercialització, i també les qüestions relatives als establiments comercials i la societat gremial barcelonina. El mostassaf s’ocupava de controlar l’activitat comercial a Barcelona, que s’havia de realitzar d’acord amb unes pautes de legalitat i mitjançant un corpus normatiu amb totes les disposicions esparses promulgades des que Pere el Cerimoniós creà aquest ofici a Barcelona (1339). Des del començament del s. XVI, es disposava d’un llibre d’ordinacions ( Llibre de les ordinacions fetes sobre l’ofici del mostassaf de Barcelona) dirigides a regular la planta i el funcionament del mostassaf. La publicació d’aquest llibre ha permès conèixer l’abast de la seva jurisdicció, la qual ultrapassava els termes històrics del municipi de Barcelona. És una voluminosa compilació jurídica de caràcter especial dirigida als mostassafs que havien de regir el càrrec a partir del 1560, amb la finalitat d’instruir-los, pel que fa als seus drets, deures i obligacions. Posteriorment, s’hi afegí nova normativa, a mesura que les exigències econòmiques i del mercat ho requeriren. És organitzat, temàticament, en quatre grans apartats: la constitució de l’ofici, l’activitat comercial general i el jurament dels cònsols dels gremis, les activitats i els establiments alimentaris, i les activitats artesanals i de serveis. Els consellers de Barcelona (1560) ordenaren expressament que el llibre fos continuat, quan ja hi havia materials compilats de l’any anterior que els consellers donaven per bons, per la qual cosa adquireix un valor gairebé oficial. La regulació compilada és heterogènia i és formada per diversos tipus de normativa (privilegis, ordinacions, bans) produïda en el transcurs de més de tres segles; la disposició més antiga és del 1337 i la més moderna, del 1695.