Desenvolupament enciclopèdic
Des del 1602, any en què passaren a residir a Perpinyà els bisbes i el capítol d’Elna, els escrivans continuaren escrivint aquesta gran crònica, destinada en darrer terme a un ús públic, i poc aprofitada per la historiografia catalana, a excepció de l’ús que n’han fet els historiadors rossellonesos com Josep Coma, Joan de Gazanyola, J.A. Alart, D.J. Henry, J.B. Renard de Saint-Malo, F. Torreilles, Pere Vidal, etc. Es conserva en set gran registres que van del 1439 al 1743, repartits actualment entre els Arxius Departamentals i la Biblioteca Municipal de Perpinyà. Malauradament se n’han perdut alguns volums que abracen alguns períodes dels s. xvi i xvii. L’obra, que constitueix un gran fresc sobre la història del Rosselló, combina annals amb cronicó, i és escrita en llatí, català, castellà i francès. Al costat de les notes administratives i de caràcter particular que donen fe dels testaments, censals i donacions que rebia la comunitat, hi ha consignades execucions de retaules, il·luminacions de llibres, referències a la cultura dels residents, etc. Pel que fa als registres dels s. xvii i xviii, sovintegen moltes notícies per dies i anotacions detallistes sobre la vida civil i religiosa dels comtats de la Catalunya del Nord, entre les quals destaquen pels seu interès remarcable les entrades reials i les relacions de festes que permeten conèixer millor l’exhibició de la sensibilitat barroca. Altres aspectes variats són els nombrosos obituaris, necrològiques, oficis fúnebres, processons, còpia de lletres, notícies traslladades d’altres documents, visites episcopals, el paper de les confraries, la transcendència de les funcions religioses durant la Contrareforma, etc. Als diversos afers de política internacional, cal afegir-ne d’altres sobre l’enviament de prelats al concili de Trento o l’anada, en moments difícils, de molts pelegrins rossellonesos a Sant Jaume de Compostel·la. En definitiva, aquests extensos llibres de memòries, que dimanen d’una institució religiosa que tenia encomanada una funció pública molt important en la vida del Rosselló, volen ser una guia per a orientar les actuacions futures de la comunitat en la fe i l’acció pastoral, i en els afers temporals dignes de memòria. La participació de molts autors i redactors en una empresa que durà gairebé 400 anys dona a aquests redactats, molt desiguals, una categoria de memòria col·lectiva que permet avaluar la formació i la cultura d’una elit social molt jerarquitzada.
Lectures
- COMA, J.: Notícias de la Iglesia insigne collegiada de Sant Joan de Perpinyà (ms. 82 de la Biblioteca Municipal de Perpinyà, s xviii).
- SARRETE, J.: Notice historique sur les prérogatives et Prééminences de l’Eglise et du Clergé de Saint-Jean de Perpignan (IX-XVIII siècles), p. 49-123.
- VIDAL, P.: “Sources narratives locales de l’Histoire de Roussillon en langue catalane”, Ruscino, I, 1911, p. 59-98; 2, 1911, p. 254-267; 3, 1911, p. 394-405; 4, 1911, p. 600-612; 3, 1912, p. 267-334.