Desenvolupament enciclopèdic
Aquesta crònica és interessant no tan sols perquè ressegueix la vida interna de la comunitat, sinó també perquè testimonia moltes de les vicissituds històriques, socials i polítiques que sacsejaren el Rosselló durant aquell llarg període: les entrades reials, la pesta del 1632, l’exili de les religioses el 1652 i el seu retorn el 1660, els excessos de la soldadesca, la Revolució Francesa, la vida perpinyanesa al s. XIX, etc. El Llibre de memòries fou començat el primer d’agost de 1614 per sor Hierònima Palau, escriventa. Fins a les acaballes del s. XVIII el volum fou redactat gairebé tot en català, cosa que el fa doblement interessant per a la història de la llengua. Encara que copia actes molt antigues, remunta el fil narratiu al s. XVI, quan el 1548 s’edificà el nou convent, sota les ordres de l’emperador Carles V. Pel que fa al s. XVII, l’obra palesa la forta personalitat de la mare Anna Maria Antigó (1602 – 1676), elegida abadessa el 1645, molt crítica amb la nova situació política creada amb el tractat dels Pirineus. A partir del 1667 el monestir passà de la jurisdicció dels religiosos de l’Observança a la del bisbe. Als Arxius Departamentals de Perpinyà es poden trobar informacions complementàries sobre la història d’aquest monestir, especialment la sèrie H, fons de Santa Clara, i la sèrie G, arxius eclesiàstics.
Lectures
- CORTADA, E.: “Le Monastère Royal Sainte-Claire de la Passions de Perpingnan”, Conflent, V, 83, 1976, p. 277-305.
- — “Una crònica inèdita de gran interès”, Revista Catalana, 17, 1973, p. 28-31; 1973, 20, p. 13-19.