Desenvolupament enciclopèdic
Redactat per diversos autors, és fruit de la reeixida activitat jurídica de l’escola catalana medieval de dret marítim, resultat de la intensa activitat comercial dels ports mediterranis de Catalunya i del procés precoç d’autonomia jurídica assolida pels mercaders catalans a partir del s. XIII. És un recull consuetudinari de pràctiques observades en diferents ciutats marítimes i de lleis provinents de tradicions anteriors. És ben patent la influència d’altres codis marítims anteriors, com els d’Amalfi o Gènova. Tracta temes com la propietat dels vaixells, l’organització marítima, les assegurances o la banca ( Taula municipal).
El procés de formació és bastant complex. El nucli originari era constituït per un centenar de capítols, identificats per una notable analogia en l’estil. Aquest grup, conegut com les Costumes de la Mar, prové d’una primitiva compilació, de mitjan s. XIII, amb diversos usos, normes i costums marítims. Un segon grup, una mica posterior, uns cinquanta capítols referents als deures recíprocs entre els senyors de les naus i els mercaders, pelegrins i mariners, és el conegut com Establiments de fet de mar. Un tercer grup, del final del s. XIII, presentat en forma casuística, recull decisions de jurisprudència i qüestions de dret mercantil marítim; és el conegut amb el nom d’Usatges de la mar, i pot funcionar com una unitat. Al principi del s. XIV, s’hi afegí un conjunt de notes, glosses i comentaris d’alguns capítols i ampliacions dels ja existents. Un cinquè grup hi fou agregat posteriorment amb el títol d’Ordinacions de fets d’armada marítima. Els temes dels diversos capítols són: la construcció del vaixell i el seu règim de propietat, el senyor de la nau, el comerciant i la barcada, modalitats d’explotació del vaixell i qüestions de navegabilitat, la càrrega de mercaderia, el règim del nòlit i la responsabilitat del senyor del vaixell, incidències ordinàries de la navegació, agermanament, avaria comuna, la depredació a la mar, rendició de comptes, comanda i les obligacions generals de les persones que intervenen en aquestes operacions comercials. S’aplicava dins la jurisdicció dels diversos consolats de la Corona d’Aragó, els quals potser solien generar uns tribunals gremials, dedicats específicament a qüestions mercantils. Després del Consolat de València (1283) foren creats els de Mallorca (1343), Barcelona (1347), Tortosa (1363), Girona (1385), Perpinyà (1388) i Sant Feliu de Guíxols (1443).
Des del punt de vista jurídic, es tracta d’un dret essencialment pactista, que sap reconèixer les màximes atribucions i possibilitats dels contractants, als qui carrega amb responsabilitats igualment màximes, que utilitza amb un criteri modern la institució arbitral i que posteriorment ha tingut un enorme influx en el dret marítim mediterrani i europeu. És una síntesi excel·lent del dret romà amb el gresol de les experiències marítimes i comercials dels segles medievals. Prenent com a referència altres compilacions marítimes del Mediterrani medieval, és capaç de conjugar les exigències de l’equitat amb la concessió de les màximes atribucions al senyor del vaixell amb la contrapartida de la responsabilització corresponent. Al mateix temps, és força original a l’hora de buscar solucions pragmàtiques a situacions d’excepció. L’àmplia difusió que se’n feu és el millor testimoni de la seva qualitat des del punt de vista jurídic i vivencial. El manuscrit més antic és del s. xiv; se’n conserven alguns més, tots en català. Als Països Catalans fou vigent fins a la promulgació del codi de comerç del 1829.
Lectures
- COLÓN, G.; GARCÍA, A.: Llibre del Consolat de Mar, 4 vol., Fundació Salvador Vives Casajuana / Fundació Noguera / Rafael Dalmau, Barcelona 1981-87.
- HERNÁNDEZ IZAL, S.: “El llibre del Consolat de Mar”, Documents jurídics de la història de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1991, p. 149-162.
- SMITH, R.S.: Historia de los Consulados de Mar (1250-1700), Península, Barcelona 1978.
- VALLS i TABERNER, F. (ed.): Consolat de Mar, Barcino, Barcelona 1930 (“Els Nostres Clàssics”, 27).