Desenvolupament enciclopèdic
Sens dubte, és el testimoni més preat de la perfecció assolida pel Scriptorium montserratí. És format per 137 folis de pergamí de 4,23 × 3,10 cm escrits amb una sumptuosa cal·ligrafia gòtica de la darreria del s. XIV, que continuà als s. XV i xvi, amb belles inicials filetejades alternades en blau i vermell i amb diverses miniatures, algunes de remarcables. És una veritable enciclopèdia del Montserrat medieval de gran interès històric, litúrgic, doctrinal, geogràfic, astronòmic, teratològic i historicoliterari. Destaca un recull de cants i danses dels pelegrins del santuari en honor de la Mare de Déu, dos en català i set en llatí. Aquesta recopilació el converteix en un dels puntals de la música medieval; en aquest sentit, ha estat motiu d’estudi i d’investigació d’importants intèrprets i musicòlegs. Gràcies al marquès de Llió, Josep M. d’Alòs i de Móra se salvà de la destrucció de Montserrat a mans de les tropes napoleòniques que calcinà la biblioteca i l’arxiu. Un cop restaurat el monestir, i amb la mediació del canonge Jaume Collell, els monjos montserratins, i la contribució de Josep Morgades, bisbe de Vic, fou comprat als marquesos de Llió, segons consta en acta del 21 d’agost de 1885. Pel que fa al seu interès historiogràfic, conté molta documentació referent a la situació del monestir i el seu entorn durant el s. XIV. Hi ha els miracles de la verge entre el 1325 i el 1396, els sermons adreçats als pelegrins en arribar al santuari, nocions de doctrina cristiana i breus tractats de confessió, cançons dels pelegrins, privilegis concedits als confrares de Montserrat i diverses confirmacions d’aquesta confraria, tractats teològics, oracions i lletanies marianes. Continua amb una enciclopèdia dels coneixements de l’època: astronomia, amb sistemes planetaris dibuixats; geografia, amb una descripció geogràfica i un mapamundi, i una descripció de la formació i l’evolució dels diferents regnes mundials i de la monarquia hispànica, en particular; història natural, amb un tractat sobre les diferents espècies de peixos, ocells, feres, rèptils, arbres, pedres i metalls, entre d’altres; monstruositats humanes, il·lustrades amb quinze figures ben dibuixades, i nocions d’història universal, amb una classificació de les edats del món antic (1399). A més, conté els documents de l’ofrena a la Verge pel noble Guillem Ramon de Cervelló, butlles papals de Bonifaci XIII (1396) i Benet XIII (1409) referides al santuari, tres privilegis del llegat pontifici i cardenal Pere, una relació de les grans esglésies de Roma, un calendari dels sants monjos del s. XVI, uns capítols de la Confraria de Montserrat (1315), unes inscripcions copiades en lletra del s. XVII referents a un donatiu de Felip II i al trasllat de la imatge a l’església nova en presència de Felip III, i una consignació de les ofrenes a la Verge i les millores realitzades a la sagristia (1535-51).
A més d’un recull d’història, és, també, un apropament a la dansa medieval catalana, la dansa de ball rodó. Aquestes danses populars ( O uirgo splendens, Stella splendens, Laudemus uirginem, Splendens ceptigera, Ballada dels sets goits de Nostra Dona, Cuncti simus concanentes, Polorum Regina, Mariam matrem, Inperayritz de la ciutat i Ad mortem festinamus) s’acompanyaven amb instruments de bordó constant com la cornamusa, la rota o la samfoina, a més del flabiol i el tamborí, tocats pel flabiolaire.
Lectures
- ALBAREDA, A.M.: Història de Montserrat, PAM, Barcelona 1988.
- — “Manuscrits de la Biblioteca de Montserrat”, Analecta Montserratensia, 1, 1917, p. 3-9.
- MARTORELL, O.: “Les danses i els cants del Llibre Vermell de Montserrat”, Serra d’Or, 231, 1978, p. 43-46.