Vida i obra
Ingressà en la Companyia de Jesús el 1746, feu els vots el 1765, i fou catedràtic de retòrica, poètica i filosofia a la Universitat de Cervera. Exiliat a Ferrara amb la resta de companys jesuïtes de la Corona d’Aragó el 1767, obtingué el títol de doctor en dret civil i canònic per la Universitat de Cesena (1779). Humanista, erudit, filòsof, teòleg, lingüista, bibliògraf, escriptor i corrector literari, fou prefecte de la Biblioteca Pública de Ferrara i, més tard, havent rebutjat ofertes napoleòniques per a regir la Biblioteca Nacional de França i instal·lat a Vic (1798), fou el primer bibliotecari de la Biblioteca Episcopal d’aquesta localitat. Com a especialista en jurisprudència corregí i amplià, tot depurant-la del que l’Església considerava asseveracions no gaire pertinents, l’obra del professor helvètic de dret natural i de gents, Jean Jacques Burlamaqui, Principis del dret natural (publicada en llatí a Venècia l’any 1780). Defensà les Referències morals que el jesuïta francès Jacques Philippe Lallemant feu sobre el Nou Testament contra l’opinió prèvia del teòric jansenista Pascasi Quesnel (Madrid 1790). Tot i que no se n’ha sistematitzat encara l’emplaçament precís, se sap que diversos centres d’estudi –italians bàsicament– serven poemes seus publicats en grec, llatí, castellà i francès, així com una certa quantitat de manuscrits inèdits. L’exercici dels seus càrrecs li feu escriure papers com la Relazione intorno alla Biblioteca Pubblica di Ferrara di cui egli era bibliotecario (manuscrit sense datar conservat al fons Antolini de l’esmentat establiment). Una de les seves aportacions més importants és el suplement que escriví per encàrrec del cardenal Rimialdi com a continuació de les Memorie storiche dei letterati ferraresi, un repertori dels escriptors de Ferrara iniciat per l’anterior bibliotecari Joan Andreu Barotti. Posteriorment, emprengué la biografia en dues parts del qui havia estat vell amic seu en temps cerverins, que sortí a la llum amb el títol De vita et scriptis Iosephi Finestres et a Monsalvo, iurisconsulti Barcinonensis in Cervariensi Academia Juris civilis primarii antecessoris emeriti commentariorum libri IIII (Cervera 1802, traduïda al català per mossèn Llorenç Riber el 1932), que constitueix un document inestimable per a estudiar, a més del trajecte acadèmic i vital que indica, l’ambient intel·lectual de la Universitat de Cervera i la història d’una part de la ciència europea d’aquella època. Aquesta obra fou traduïda de nou el 1931 per Ignasi Casanovas i Rosselló, el qual la integrà a la biografia que escriví sobre Josep Finestres.
Retornat a Vic, publicà l’Officium sanctorum martyrum Luciani et Marciani quo utitur ecclesia Vicensis, un res aprovat el 4 d’octubre de 1802 a petició del bisbat i l’ajuntament de la seva ciutat natal. La seva producció filosòfica i teològica abraça títols com Sulla teodicea di Leibniz i Observationes philosophicae in quibus... loca plurimorum scriptorum emendantur et illustrantur. Com a afeccionat a les lletres rabíniques, entrà en contacte amb l’hebraista i professor de la Universitat de Parma, Joan Bernat de Rossi. En el seu vessant de creació literària publicà el drama Apolo y Minerva en el Parnaso (1759). A més d’algunes biblioteques del Principat, com les diocesanes de Vic i Girona, diverses biblioteques italianes serven còpies dels impresos del qui fou encomiàsticament presentat pel cardenal Mattei al papa Pius VII com l’home més savi d’Europa. Una part de la seva notable col·lecció particular de llibres s’integrà al fons de la Biblioteca Episcopal de Vic, per mediació del bisbe Francesc Veyan i previ pagament de tres mil lliures catalanes, mentre que –es contava– més de quatre mil dels seus volums jeien al fons de la Mediterrània pel naufragi del vaixell que els transportava l’any 1798. Els seus conterranis li feren justícia el 1893 –i de nou el 1940– penjant uns retrats seus a la Galeria de Vigatans Il·lustres. La seva tomba es troba en el vas familiar dels canonges Ponsic, situat a l’església del Carme de Vic.
Lectures
- BATLLORI, M.: La cultura hispano-italiana de los jesuitas expulsos españoles-hispanoamericanos-filipinos, 1767-1814, Gredos, Madrid 1966.
- CASADEVALL, R.: El padre Gallissà y el marqués de Avilés. Discurso biográfico, Imp. Portavella, Vic 1940.
- CASANOVAS, I.: Josep Finestres. Estudis biogràfics, Biblioteca Balmes, Barcelona 1932.
- COLLELL, J.: “Segon centenari del naixement del insigne jesuïta vigatà M. R. P. Llucià Gallissà Costa”, Gazeta de Vich, 3966, 1931.
- GALOBARDES, J.: P. Luciano Gallissà i Costa, discurso biográfico, Imp. de Ramon Anglada, Vic 1894.
- GROS, M.: “La Biblioteca Episcopal de Vic, 175 anys al servei de la nostra cultura”, Ausa, IX, 1980-81, p. 433-436.
- GUDIOL, J.: “Nota sobre el p. Gallissà”, Gazeta Montanyesa, 420, 1909.
- PLADEVALL, A.: La Il·lustració a Vic. Les aportacions de Francesc de Veyán i Mola i Llucià Gallissà i Costa, Galerada, Cabrera de Mar, 2000.
- SALARICH, M.S.; YLLA-CATALÀ, M.S.: Vigatans il·lustres, Publicacions del Patronat d’Estudis Ausonencs, Vic 1983, p. 75-80.