Llicenciat en dret, al llarg de la seva vida ocupà diferents càrrecs vinculats amb el món de l’arqueologia a Mallorca. Fou comissari insular d’excavacions arqueològiques, delegat del Servei Nacional d’Excavacions a Artà, vocal del Servei d’Excavacions Arqueològiques Submarines de les Illes Balears, tresorer de la Fundació Bryant, secretari de la Junta de Govern de la Societat Arqueològica Lul·liana, conservador del Museu Regional d’Artà i membre de la seva junta. A més de tots aquests càrrecs, també s’implicà directament en la recerca. Així, dugué a terme excavacions arqueològiques en diferents llocs de Mallorca: al talaiot Rafal Cagolles, les navetes del Rafal, la ciutat i el teatre romà de Pollentia (Alcúdia), al jaciment talaiòtic de son Favar i les coves de son Bauçà, son Maimó i la cova d’Artà. Entre les seves troballes més importants destaquen els guerrers de bronze de son Favar i l’aixovar funerari de la cova de son Jaumell (Capdepera). La Fundació Bryant creà en honor seu el premi Lluís Amorós per a investigacions arqueològiques sobre les Illes Balears. Publicà memòries de les seves excavacions i feu estudis de les seves troballes. Cal esmentar com a obra de referència L’edat del bronze a Mallorca (1952), una de les primeres síntesis de la prehistòria de Mallorca. També destaquen: “Els bronzes de la cultura dels talaiots al Museu Regional d’Artà” (1931), “La cueva sepulcral preromana de Son Maimó en el término municipal de Petra” (1974), “El teatro romano de Pollentia” (1958) i “La edad de bronce en Mallorca” (1952).