Vida i obra
Fill d’una família de mestres molt arrelada a Sabadell, el seu pare, Enric Casassas i Cantó, col·laborà en l’aplec de dades de l’Atlas pluviomètric de Catalunya de Joaquim Febrer i publicà una petita monografia de caràcter local titulada Tona, estudi històric i geogràfic (1935). Lluís Casassas estudià a l’Institut-Escola, i tingué de professor de geografia Lluís Solé i Sabarís, amb el qual mantingué al llarg de la seva vida una estreta relació personal i intel·lectual. Després de la Guerra Civil Espanyola, començà a estudiar la carrera de dret a la Universitat de Barcelona. A causa de la seva decidida militància antifranquista fou detingut i empresonat, i excarcerat l’any 1945.
A partir del curs 1968-69, reprengué els seus estudis universitaris a la Facultat de Filosofia i Lletres de la UB. L’any 1972 es llicencià en geografia i fou professor del Departament de Geografia d’aquesta universitat. L’any 1976 llegí la seva tesi de doctorat titulada “El paper de Barcelona en la formació i l’ordenament del territori de Catalunya”, que fou publicada amb el títol Barcelona i l’espai català (1977). Desenvolupà una intensa i fructífera carrera universitària: professor adjunt (1982), el 1986 obtingué la càtedra de geografia de Catalunya, i després, la d’anàlisi geogràfica regional. Jubilat el 1987, continuà vinculat a les activitats universitàries, ja que el 1988 fou nomenat primer síndic de greuges de la UB.
Segons l’estudiós Enric Mendizábal, Casassas publicà, entre el 1971 i el 1992, 13 llibres i 167 articles o capítols de llibre, alguns dels quals foren fruit de la seva col·laboració amb geògrafs, economistes i urbanistes. Tractà sobretot de temes de geografia de Catalunya, geografia urbana, geografia històrica i geografia de l’administració.
L’any 1974 publicà amb Pau Vila el llibre Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps. Aquell mateix any aparegué també el capítol “El Barcelonès i Barcelona ciutat. V. La metròpoli actual i les seves funcions”, que escriví per a la Geografia de Catalunya dirigida per Lluís Solé i Sabarís. L’any 1975, publicà la seva tesi de llicenciatura amb el títol El Lluçanès. Evolució entre 1950 i 1970, que fou la primera escrita en català. Una de les seves principals aportacions al coneixement geogràfic del territori català fou l’obra Fires i mercats a Catalunya (1978), reeditada l’any 2000.
La seva activitat geogràfica no es limità als treballs acadèmics, sinó que també dugué a terme una àmplia tasca dins del camp de la geografia aplicada. Desaparegut el règim franquista, s’endegà a Catalunya un període de reformes institucionals que Casassas, amb el seu pregon coneixement geogràfic de Catalunya, aprofità per a elaborar tot un seguit d’informes relatius a l’organització territorial catalana. Fruit d’aquests treballs de geografia aplicada, publicà, en col·laboració amb l’economista Joaquim Clusa, el llibre L’organització territorial de Catalunya (1981), que constitueix una fita fonamental en la història del pensament territorial català i un model de referència bàsic per a l’estudi de la qüestió de l’organització territorial. El mateix any presentà, amb Joaquim Clusa, Eduard Domènech i Ferran Juncà, l’informe L’organització territorial i administrativa de Barcelona, que l’Ajuntament de Barcelona utilitzà de base per a crear l’actual divisió en districtes de la ciutat.
També contribuí de forma decisiva, des del seu ingrés l’any 1968, a dinamitzar i potenciar la Societat Catalana de Geografia, de la qual fou president (1985-91). Al final del 1984, promogué, juntament amb el geògraf Salvador Llobet, la publicació del primer número de la revista Treballs de la Societat Catalana de Geografia, de la qual fou el primer director del consell editorial. Com a membre de la junta de govern d’aquesta societat, bé com a secretari, vicepresident o president, impulsà una munió d’activitats molt diverses, la més destacada de les quals fou la de promoure i organitzar el Primer Congrés Català de Geografia (1991). En reconeixença de les seves contribucions al desenvolupament del coneixement geogràfic a Catalunya, fou nomenat membre de la Secció d’Història i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans (1990). Professor entusiasta, aplegà al seu voltant un grup considerable de deixebles, valuosa mostra del seu mestratge universitari.
Lectures
- BERTRAN, E. et al.: “Pròleg a la present edició”, a CASASSAS I SIMÓ, Ll.: Fires i mercats a Catalunya, Societat Catalana de Geografia, Barcelona 2000, p. VII-X.
- BIETE, V.; BERTRAN, E.; CUXART, M.: “Lluís Casassas i la Societat Catalana de Geografia”, Professor Lluís Casassas. Geografia i territori, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1993, p. 247-262.
- BRICALL I MASSIP, J.M.: “Dr. Lluís Casassas i Simó, primer Síndic de Greuges de la Universitat de Barcelona”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 33-34, 1992, p. 49-51.
- CARRERAS I VERDAGUER, C.: “Necrològica de Lluís Casassas i Simó”, Revista Catalana de Geografia, 19, època segona, 1992, p. 67-68.
- GARCIA I RAMON, M.D.; NOGUÉ I FONT, J.: “La pràctica de la geografia en Lluís Casassas i Simó”, Professor Lluís Casassas. Geografia i territori, Publicacions de la Universitat de Barcelona, 1993, p. 263-274.
- MENDIZÁBAL I RIERA, E.: “Lluís Casassas i Simó (1922-1992): geògraf i humanista”, Documents d’Anàlisi Geogràfica, 23, 1993, p. 97-110.
- — “Una aproximació a l’obra publicada de Lluís Casassas i Simó (1922-1992)”, a Casassas i Simó, Ll.: Fires i mercats a Catalunya, Societat Catalana de Geografia, Barcelona 2000, p. XI-XXVIII.
- NADAL I PIQUÉ, F.: “Lluís Casassas i Simó. Una jubilació (1987-1992)”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 35, 1993, p. 143-148.
- RODRÍGUEZ ESTEBAN, J.A.: “Lluís Casassas i Simó”, La geografía española (1940-1969). Repertorio bibliográfico, Marcial Pons, Ediciones Jurídicas y Sociales, Madrid 1995, p. 245-254.
- VILÀ I VALENTÍ, J.: “Lluís Casassas, geògraf”, Revista de Geografia, vol. XXVII-XXVIII, 1993-94, p. 7-14.