Vida i obra
Estudià medicina a València (1875) i es doctorà amb una tesi sobre l’estat de la medicina durant l’època d’Alfons V. El 1887 es traslladà a Barcelona, cridat per Rius i Taulet, per dirigir El Barcelonés. Entrà al Laboratori Microbiològic Municipal com a metge auxiliar i l’any següent en fou nomenat sotsdirector, i el 1891 es feu càrrec de l’Institut d’Higiene Urbana. Presidí l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya, creada per diversos metges i estudiants el 1884 i constituïda definitivament el 1887. Com a metge higienista es distingí per les operacions profilàctiques que dugué a terme i pels articles que publicà sobre aquest tema, com “La tuberculosis en Barcelona i la mortalidad infantil de Barcelona”.
Comenge també destacà en l’àmbit de la historiografia de la medicina, en el qual es guanyà un reconeixement que li permeté publicar en prestigioses revistes, com ara Janus. A més, col·laborà en La Independencia Médica, El Restaurador Farmacéutico, Revista de Ciencias Médicas, Gaceta Médica Catalana, La Higiene para todos i Higiene Práctica. En aquest camp sobresurt així mateix La medicina en Cataluña, un resum històric dividit en quatre parts: prehistòria, Edat Antiga, Edat Mitjana i Edat Moderna. Aquesta obra es considera el primer intent de sistematització de la història de la medicina catalana. També escriví La medicina en el siglo XIX. Apuntes para la Historia de la cultura médica en España, que continua essent una obra de lectura obligada. Constitueix un estudi molt complet, amb jurisprudència, reproducció de documents i reglaments, i una completa descripció de la premsa de l’època. Presentada com un manual, supera aquest gènere de compilacions i, tot i que l’autor fou conscient de la manca de perspectiva històrica, l’obra és un testimoni de primer ordre de la medicina del s. XIX.
Altres obres seves destacades són: Apuntes para la biografía de P. Virgili (1893), Receptari de Manresa (1899), La medicina en el reinado de Alfonso V de Aragón (1903), Bocetos médicos (1893) i El doctor Bertran Rubio, en col·laboració amb Lluís Suñé i Molist.
Lectures
- LÓPEZ PIÑERO, J.M.: “La tradición histórico-médica valenciana”, Boletín de la Sociedad Española de Historia de la Medicina, 9, Madrid 1969.
- RIERA, J.: “Luís Comenge y Ferrer (1854-1916) y la historiografía Médica catalana”, Medicina e Historia, 47, Barcelona 1975.