Vida i obra
Fill d’una família del Llenguadoc –per part de pare– establerta sota l’imperi napoleònic a Perpinyà, el seu avi matern, Albert de Collarès, fou l’últim president del Consell Sobirà de Rosselló. Bonnefoy entrà en l’escenari historiogràfic en el moment en què la intel·lectualitat nord-catalana iniciava el moviment per una història del Rosselló, a través del periòdic Le Publicateur. Bonnefoy se’n feu càrrec de l’edició i, al mateix temps, s’orientà cap a l’estudi de la història local. Feu amistat amb J.B. Renard de Saint-Malo i es casà amb la seva filla. El 1851 publicà a la SASL dos treballs arqueològics sobre Pesillà de la Ribera i Sant Genís de Fontanes. Cinc anys més tard inicià l’edició d’“Epigraphie roussillonnaise ou recueil des inscriptions du département des P.-O.”, SASL (1856-66), obra bàsica per a l’època, però incompleta. Desxifrà també les làpides nord-catalanes i les posà a l’abast del públic: “Note sur quelques monuments du Roussillon [Perpinyà, Cornellà de Conflent, Arles, Palau del Vidre. Inscripcions romanes]”, Bulletin Monumental (1856). Les seves investigacions foren llargues i difícils, ja que escorcollà fins i tot els objectes de ceràmica, tèxtils o de fusta. Brutails el considerà un historiador remarcable i destacà tant la minúcia com l’exhaustivitat de la seva feina.
El 1868 organitzà a Perpinyà la reunió del XXXV Congrés Arqueològic de França. L’any següent deixà Perpinyà i s’instal·là a Tolosa, on ajudà un nombre important d’investigadors.
De la seva bibliografia també destaquen “Anciens vêtements sacerdotaux [de Sant Feliu d’Amunt]”, dins Congrès archéologique de France (Agen-Tolosa, 1874), i “Le cloître des Carmes [Perpinyà]”, Congrès archéologique de France (Carcassona, Narbona, Besiers, Perpinyà, 1868).
Lectures
- CAPEILLE, J.: “Louis de Bonnefoy”, Journal illustré des P.-O., 38, SASL, p. 8, 28, 32.