Vida i obra
Fou oïdor de la Reial Audiència i autor de diverses obres de contingut específicament jurídic i d’un important tractat sobre la manera de celebrar corts a Catalunya. Fill del noble don Lluís de Peguera i de Vilanova, es casà amb Francesca Claris, tia de Pau Claris, fou pare de don Joan de Peguera, un dels partidaris més decidits de la ruptura del 1640 amb la monarquia hispànica de Felip IV i oncle de l’oïdor de l’Audiència, Josep Ferrer.
Lluís de Peguera tingué una destacada participació en la vida política catalana del final del s. XVI i principi del XVII per raó dels diversos càrrecs que ocupà dins l’administració reial. Participà en les Corts del 1585 i el 1599 com a habilitador i jutge de greuges. Tal com ell mateix explicà en un memorial adreçat al monarca el 1605 demanant un ajut econòmic que li permetés mantenir els seus sis fills, havia passat per gairebé tots els esglaons que la Corona podia oferir als juristes amb aspiracions polítiques: assessor del governador i del capità general –que en la pràctica volia dir fer d’advocat del virrei, que era qui ocupava aquests dos càrrecs–; assessor del portantveus del general governador –una responsabilitat que l’obligà a desplaçar-se per tot Catalunya en persecució de les quadrilles de bandolers–; consultor del mestre racional i del tribunal del Breu Apostòlic i, des del 1581, membre de la Reial Audiència. En el plet originat per la publicació de les constitucions de les Corts del 1599 –que la Generalitat considerava inacceptables per haver estat manipulades per la Corona–, defensà decididament el partit del rei. Potser per aquest motiu, en la resposta a la seva sol·licitud presentada el 1605, el Consell d’Aragó el considerà com un del millors ministres que el monarca tenia a Catalunya. Segons Jeroni Pujades, era també un dels juristes de més prestigi al Principat. Segurament, aquesta valoració tenia molt a veure amb la fama de les seves obres, dedicades a estudiar les relacions entre els senyors i els vassalls i el sistema processal català tant en l’àmbit civil com en el criminal.
La seva obra més destacada és la Practica, Forma y stil de celebrar corts generals en Catalunya,on reflectí l’experiència adquirida els anys 1585 i 1599, i escrita seguint el model del Cerimonial de Corts de Miquel Sarrovira; se’n desconeix l’any de redacció. Segons Tomàs de Montagut, devia ser entre el 1604 i el 1610. El text romangué inèdit fins que en les Corts del 1632 el seu fill Joan proposà a la Generalitat la seva publicació per tal que pogués servir d’orientació en un moment en què l’allunyament cada cop més gran entre una convocatòria i l’altra feia que es perdés la memòria sobre la manera com s’havien de conduir els assumptes. L’obra és dividida en tres parts. La primera és la més llarga i descriptiva i segueix les diferents etapes de la celebració de les corts, des de la convocatòria pel rei fins a la cerimònia del soli o cloenda i la publicació de les constitucions. La segona part està dedicada a parlar dels Parlaments Generals i la tercera és un estudi, molt útil, de les diferents jurisdiccions a Catalunya. El llibre es tornà a editar el 1701 amb motiu de les corts celebrades per Felip V.
Altres obres de Lluís de Peguera són: Aurea et elegans repetitio in cap. Incipiens “Item de super laudemio” regis Petri III (1577), Liber questionum criminalium in actu practico frecuentium et maxime conducibilium (1585, 1605, 1611; Venècia 1608; Torí 1612), Praxis criminalis et civilis (1603), Illustrationes feudales et emphyteuticales (1617) i Praxis civilis (1647).
Lectures
- MONTAGUT, T. de: “Estudi introductori”, a PEGUERA, L. de: Pràctica, forma i estil de celebrar corts a Catalunya, Centro de Estudios Políticos y Constitucionales, Madrid 1998.