Llicenciat en filosofia i lletres, ocupà la plaça de l’Arxiu d’Hisenda de Castelló (1915), de bibliotecari i d’arxiver municipal (1929) i de cronista oficial de la ciutat (1944-63). Fou professor de lletres (1917) i de filosofia (1948-59) a l’institut de batxillerat, ensenyà català al Casino d’Artesans de Castelló (1910-12) i escriví La llengua valenciana. Notes per al seu estudi i conreu (1930), on defensava la unitat de la llengua catalana i les exigències científiques per al seu estudi. A través de la Societat Castellonenca de Cultura, fou un dels promotors i signataris de les Normes de Castelló (1932), que suposaren l’adopció de l’ortografia fabrista al País Valencià. La major part de la seva activitat la dugué a terme al si de l’esmentada Societat, de la qual fou membre fundador i secretari. Participà al III CHCA, celebrat a València (1923). Col·laborà en les revistes Arte i Letras i Anales del Centro de Cultura Valenciana. La majoria de la seva obra fou publicada en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, on hi ha diversos articles sobre la producció historiogràfica de l’eclesiàstic Manuel Betí (1925-26), mestre dels medievalistes castellonencs, i, sobretot, estudis ben documentats amb materials de l’arxiu municipal sobre l’ensenyament i les institucions assistencials de l’Edat Mitjana local (hospitals, confraries i l’organització d’ajuda als pobres i els orfes), línia de recerca en la qual s’inclou Hospitales y pobres en el Castellón de otros tiempos (1947). També s’ocupà de la història del santuari del Lledó i de diversos eclesiàstics medievals com el papa Benet XIII o sant Vicent Ferrer. Destaca igualment l’acurada edició del Libre de ordinacions de la vila de Castelló de la Plana (1957).