Vida i obra
Fill de Leopold II de Toscana i de Maria Antònia de Nàpols-Sicília, el 1857 la família fou expulsada de Florència. Estudià ciències naturals i també llengües clàssiques, així com l’anglès, el francès, el txec, l’hongarès, l’alemany, l’àrab i el castellà. L’any 1867, d’incògnit i amb el nom de Ludwig, comte de Neudorf, viatjà per primera vegada a Mallorca amb la intenció d’escriure un llibre sobre els escarabats. En aquesta primera visita, que durà tres mesos, començà a redactar els llibres sobre Eivissa i Formentera i sobre Menorca, inclosos més tard en la seva obra cabdal, Die Balearen (vg. Balears, Les). Hi tornà el 1871, i un any després adquirí la seva primera propietat mallorquina, la finca de Miramar (Valldemossa). Residí moltes temporades a l’illa, compaginant la seva estada amb altres viatges. Posteriorment, comprà les finques de s’Estaca, son Ferrandell, son Gallard i son Gual a Valldemossa, i de son Marroig i sa Pedrissa a Deià. Convidà personatges il·lustres com Santiago Rusiñol, Miguel de Unamuno, Jacint Verdaguer i diversos membres de famílies reials europees. Tot plegat feu que adquirís gran popularitat a Mallorca on, a més, s’incorporà plenament a la vida cultural illenca. Promogué publicacions i actes culturals, com la celebració a Miramar el 1877 del sisè centenari de la fundació del Col·legi de Llengües Orientals per Ramon Llull.
Les seves investigacions foren exhaustives. En general, realitzà treballs de tipus descriptiu i caracteritzats pel seu llenguatge senzill. Tanmateix, els seus textos permeten conèixer nombrosos topònims, així com la descripció de moltes viles i municipis de les Illes Balears. A més, les múltiples il·lustracions que hi incorporà constitueixen un llegat documental gràfic molt valuós.
La seva obra més ambiciosa és la monumental Die Balearen in Wort und Bild geschildert (1869-91). Traduïda per Josep Sureda i Blanes, amb el títol Las Baleares descritas por la palabra y el grabado (1958-62), i en 12 volums, tingué una gran transcendència, ja que possibilità a tota la generació d’investigadors formada a les dècades dels seixanta, setanta i la primeria dels vuitanta del s. xx d’utilitzar una obra imprescindible per al coneixement del s. xix a Mallorca. Posteriorment, entre el 1982 i el 1994 se’n feu una edició a cura de la Caixa d’Estalvis Sa Nostra que contenia 10 toms, també en castellà. A partir del 2000, el Grup Serra publicà una nova edició en fascicles traduïda al català.
També és autor de: Auslug und Wachttürme Mallorcas (1916), traduïda a les Balears amb el títol Torres y atalayas de Mallorca (1996), Muebles y otros enseres mallorquines (1980), Obres completes (1951), Costumbres de los mallorquines. Artesanía y folklore (1981) i Cuentos de Mallorca (1994).
El seu fons personal es troba majoritàriament en mans dels seus hereus, i una part important es conserva a la seva finca de son Marroig, on està exposada als visitants. Així mateix, les nombroses reedicions de les seves obres es poden consultar a gairebé totes les biblioteques de les Illes Balears. Pel que fa a la correspondència, a la Biblioteca March de Palma hi ha una secció dedicada a l’arxiduc, on es poden trobar còpies mecanografiades de les cartes que Francesc Manuel de los Herreros envià a Lluís Salvador.
Lectures
- d. a.: “L’Arxiduc d’Àustria Lluís Salvador”, Anuari de l’IEC, 892, Barcelona 1915-20.
- FERRÀ, B.: El archiduque errante Luís Salvador de Austria, El Tall, Palma 1948.
- FERRER GIBERT, P.: El Archiduque Luis Salvador, Rubén Darío y Santiago Rusiñol en Mallorca, Gràfiques Minerva, Palma 1973.
- FONT I OBRADOR, B.: Miramar, el Archiduque y los mallorquines, Miquel Font editor, Palma 1993.
- KLEINMANN, H.J.: Archiduque Luís Salvador: rey de Mallorca sin corona, Miquel Font editor, Palma 1992.
- MARCH, J.: El archiduque: biografía ilustrada de un príncipe nómada, José J. de Olañeta, Palma 1991.
- ROSSELLÓ I BORDOY, G.: “Lluís Salvador d’Habsburg-Lorena i les arrels àrabs del català de Mallorca”, Estudis Baleàrics, 41, Palma 1991, p. 69-86.
- SABATER, G.: Mallorca en la vida del Archiduque, Cort, Palma 1985.
- SCHWINDINGER, H.: El Archiduque Luís Salvador de Austria, príncipe científico, viajero, Miquel Font editor, Palma 1991.
- WOERL, L.: El archiduque Luis Salvador de la Casa Imperial de Austria como investigador del mar Mediterráneo, J.J. Partner, Mallorca 1998.