Lo Rat-Penat

Entitat cultural constituïda a València al juliol del 1878, per iniciativa de l’escriptor Carmel Navarro i Llombart, més conegut per Constantí Llombart.

Desenvolupament enciclopèdic

El seu objectiu fou promoure tota mena d’activitats culturals que impulsessin les idees de la Renaixença al País Valencià. Convertida en un dels pilars més potents d’aquesta Renaixença, destacà en l’organització d’uns Jocs Florals propis, celebrats per primera vegada el mateix 1878. La llengua i la història han estat els focus preferents de la seva doble tasca de recerca i divulgació. Aquesta s’expressà, en un principi, a través del periòdic Lo Rat-Penat, que, amb el lema de Pàtria, Fe i Amor, tingué una breu vida en dues etapes –del 1884 al 1885, i del gener al desembre del 1911–. Les seves pàgines acolliren una selecta representació literària dels Països Catalans. Intermitentment tingué companyies teatrals d’afeccionats, grups folklòrics i feu edicions com la “Biblioteca de Lo Rat Penat” (1895).

Projectada pel seu fundador com a institució suprapolítica i patriòtica, aviat fou controlada per la burgesia de València, a través d’alguns escriptors conservadors com T. Llorente i Olivares, J. Labaila, R. Ferrer i Bigné, C. Amorós, L. Trènor, Ruiz de Lihory, etc. Aquests imposaren un rebuig a la politització de les reivindicacions valencianes i alhora un espanyolisme monàrquic, la primacia de la poesia, etc., que desnaturalitzaren el projecte del fundador. Això provocà algunes escissions, com ara les dels grups L’Oronella, el 1888, i València Nova, el 1904. També suposà, a la llarga, l’allunyament d’àmplies masses valencianes del que l’entitat volia representar. Malgrat el prestigi de la societat, aquesta no sabé adaptar-se a les necessitats generals del país pel que fa a aspectes com ara la normalització idiomàtica amb la resta dels Països Catalans.

Després de la guerra civil de 1936-39, però, serví d’aixopluc a nuclis catalanistes. Aleshores s’hi crearen les activitats més importants mantingudes per la societat: els Cursos de Llengua organitzats per C. Salvador i Gimeno (1951) i les Publicacions dels Cursos de Llengua (1954).

Entre els presidents de l’entitat destacaren els noms següents: F. Pizcueta, T. Llorente i Olivares, Ll. Cebrian i Mezquita, J. Pérez i Lúcia, F. Almarche, M. González i Martí, N. Primitiu Gómez, J. Monmeneu, J. Calatayud, J. Segura i de Lago i E. Beüt i Belenguer.

Lectures
  1. MARTÍNEZ RODA, F. (dir.): Història de Lo Rat Penat, Lo Rat Penat, València 2000.