A Alacant estudià gramàtica, arts, lògica i filosofia, defensant conclusions públiques de dialèctica. Continuà formant-se a la Universitat de València i, després d’ingressar a la Companyia de Jesús (1698), realitzà tasques docents als col·legis de l’orde a Tarragona (on impartí poesia llatina i retòrica), Manresa (arts) i Vic (teologia). Després de professar els quatre vots establerts per la Companyia (febrer del 1714), retornà a València, on ocupà la càtedra de teologia del Col·legi de Sant Pau; també exercí el càrrec de rector als col·legis jesuïtes de Tortosa i Alacant. Els contemporanis el consideren un personatge d’aficions literàries, de sòlida formació i tracte amable, amant del púlpit i el confessionari. Publicà dues obres de característiques similars: Declamación fúnebre en las exequias que la ciudad de Alicante consagró a la memoria del serenísimo señor Francisco I, Duque VII de Parma (1727) i Oración fúnebre en las reales exequias que la ciudad de Alicante consagró a la memoria del glorioso, y católico rey Felipe V, el Animoso (1747). Ordenà i completà una Historia o Crónica de la ciudad de Alicante (1752), que inicià el seu company d’orde Juan Bautista Maltés. Se’n conserven dues còpies manuscrites, una a l’arxiu històric municipal de la ciutat i una altra a la biblioteca del Seminari Diocesà d’Oriola, on s’aplegaren tots els fons bibliogràfics i documentals del col·legi jesuïta alacantí després de l’expulsió de l’orde. Malgrat que era nebot del dominicà Jacinto Segura, autor del Norte Crítico, López no practicà la ciència històrica amb un rigor metodològic i crític, tal com es veu en Illice Ilustrada. Historia de la muy noble, leal y fidelísima ciudad de Alicante, un autèntic epígon del barroc. Així, malgrat que al llarg del text apareixen reiterades citacions a Nicolás Antonio, el marquès de Mondéjar, Segura o Enrique Flórez, i malgrat que es rebutgen els errors introduïts en la historiografia espanyola com a conseqüència dels falsos cronicons elaborats pel pare Román de la Higuera, l’obra no es pot incloure dins de la crítica il·lustrada perquè no n’assumeix ni el mètode, ni els valors ni els fins. Malgrat això, l’obra aporta un cúmul de dades referides a l’Alacant del set-cents que, contrastades amb fons documentals de primera mà i sotmeses a crítica, esdevenen una interessant informació. El manuscrit conegué una edició impresa el 1907.