El 1653, dins d’un gruixut volum que escriví sobre les diverses guerres civils que s’havien esdevingut recentment a Europa, Historia delle guerre civili di questi ultimi tempi, imprès a Bolonya, Bisaccioni dedicà el segon capítol (“Della historia delle guerre civili di Catalogna”) a la revolta de Catalunya. A partir de les cròniques coetànies (com ara la del seu compatriota L. Assarino), resumí el procés polític des del començament del regnat de Felip IV, que conduí a la revolta del juny del 1640, fins a la posterior ruptura amb la monarquia hispànica.