Membre de la Real Academia de la Historia (1955), de la de Bellas Artes de San Fernando (1959) i de la de Bones Lletres de Barcelona (1946), fou impulsor de la cultura tortosina durant la postguerra. El 1948 veié impreses dues obres seves: El Real Monasterio de Santa María de la Rápita, de la sagrada y soberana milicia hospitalaria de San Juan de Jerusalén (orden de Malta). Monografía histórica i El Valle de Cardó. Monografía histórica (reeditada en facsímil l’any 2000). Col·laborà amb la premsa local, i els seus articles apareguts en La Zuda (1926-33) foren compilats en el llibre Llinatges tortosins (1980). El seu fons personal es conserva a l’Arxiu Comarcal de les Terres de l’Ebre (Tortosa).