Vida i obra
Alumne de la Institución Libre de Enseñanza i becat durant tres anys (1894-97) al laboratori ictiològic de Nàpols i a l’Institut Oceanogràfic de Mònaco, fou un excel·lent naturalista, preferentment geòleg, i catedràtic d’història natural a l’Institut de Girona (1897-1913). La seva recerca té dos vessants perfectament marcats: la prehistòria i l’arqueologia.
Es dedicà activament a la prehistòria amb investigacions sobre el paleolític, que tant s’adeien amb la seva formació de naturalista i on feu destacades aportacions, sobretot pel que fa al conjunt de coves de Serinyà: Las cuevas de Seriñá y otras estaciones prehistóricas del nordeste de Cataluña (1908). També realitzà importants treballs sobre el món dolmènic i els conjunts megalítics, amb algun estudi notable i molt influent com Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona (1912).
L’any 1908, en promoure la Junta de Museus de Barcelona les excavacions a Empúries, Cazurro hi col·laborà des dels inicis, i fou nomenat controlador tècnic dels treballs que hi realitzà l’arqueòleg Emili Gandia. Molt interessat per les ruïnes emporitanes, inicià una col·lecció particular d’objectes procedents de la necròpoli, que fou venuda a la seva mort al Museu de Prehistòria de València. Cazurro es relacionà amb la Junta de Museus de Barcelona i l’Institut d’Estudis Catalans. En l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans publicà nombrosos i notables treballs relatius a l’antiga fundació focea. També destaca l’article que hi escriví amb Emili Gandia “La estratificación de la cerámica de Ampurias y la época de sus restos” (1913-14), que obrí un camí metodològic nou en el món de l’arqueologia protohistòrica i clàssica a tota la Península però que, malauradament, no tingué ressò.
Entre les seves obres també cal esmentar: “Terra sigillata: los vasos aretinos y las imitaciones galoromanas en Ampurias”, dins l’Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans (1909-10), i El Cuaternario y las estaciones de época paleolítica de Cataluña (1919).
Lectures
- PASCUAL I CARBÓ, P.: El professor Don Manuel Cazurro i Ruiz i l’Institut de Girona del seu temps, Girona 1976.