La seva obra narrativa conté un marcat to assagístic i una important base històrica i sociològica, com és el cas de Turistes, sirenes i gent del país (1966), una de les primeres anàlisis sobre el fenomen turístic que Francesc Roca situa, per la seva profunditat d’anàlisi, al costat d’Els altres catalans, de F. Candel, i de Nosaltres els valencians, de J. Fuster. Al final de la dècada del 1950 i el principi de la del 1960, formà part de l’equip redactor de l’enciclopèdia Espasa, que fou el nucli que introduí el pensament d’Antonio Gramsci a Catalunya. La influència d’aquest intel·lectual i polític sard es feu també explícita en un ambiciós projecte editorial que Costa-Pau dirigí en la seva versió catalana: Ulisses. Enciclopèdia de la recerca i la descoberta (1976-85) (vg. Enciclopèdia Ulisses), en 12 volums. L’onzè volum de la sèrie, Els Països Catalans, dedicat a l’estudi de la trajectòria històrica del conjunt nacional, fou pràcticament redactat per ell mateix.
Intervingué de manera incisiva en el gran debat intel·lectual del tombant del s. XX per mitjà d’afinats articles periodístics. Després d’una llarga experiència com a director editorial, fundà els “Llibres del segle” (1993), des d’on ha publicat importants obres de caràcter històric. Així mateix, és el promotor de la revista Lletres a plom, editada d’ençà del 1997. El conjunt de la seva producció escrita s’ha caracteritzat pel rigor formal i per l’esforç teòric de conciliar l’alliberament social i l’emancipació nacional. D’ací la seva lluita per la desprovincianització conceptual de la cultura i el pensament catalans actuals, que és l’objectiu explícit de Les principals faltes de sintaxi nacional (2002).