Es llicencià en dret a València i es doctorà a Madrid (1859) amb una tesi sobre el matrimoni. Exercí com a advocat a València i des del 1868 a Madrid. Com a membre del partit conservador, fou diputat –la primera acta l’aconseguí el 1864– i també ministre de Governació (1892) del govern de Cánovas del Castillo. Fou senador i president del tribunal contenciós administratiu de l’Estat (1895). És autor d’una vasta obra d’història jurídica i dels moviments socials del s. XVI, en general molt crítica amb la historiografia romàntica i documentada amb materials d’arxiu, encara que no sempre és objectiva ni rigorosa. “La Germanía de Valencia” (1884), el seu discurs d’ingrés a la Real Academia de la Historia, és el primer estudi sobre aquest fet que qüestiona la visió liberal proagermanada dels historiadors valencians del s. XIX. De manera semblant, en la Historia crítica y documentada de las Comunidades en Castilla (1897-1900) tractà de presentar una visió objectiva del controvertit episodi històric. Tot i el caràcter incomplet d’algunes fonts utilitzades i les deficiències en l’elaboració de l’obra, és el precedent d’una interpretació crítica de la noblesa comunera –com a reacció medievalitzant a la suposada tasca unificadora i igualitària dels Reis Catòlics– que perdurà en la historiografia conservadora posterior. També és autor d’El poder civil en España (1885), “Significación que tuvieron en el gobierno de América la Casa de la Contratación de Sevilla y el Consejo Supremo de Indias” (1892) –conferència pronunciada a l’Ateneo de Madrid–, i Historia del reinado de Carlos III (1893), inclosa en la Historia general de España dirigida per Antonio Cánovas del Castillo. També s’interessà per l’època musulmana, amb publicacions com La expulsión de los moriscos españoles (1889), el pròleg a l’obra de Pascual Boronat, Los moriscos españoles y su expulsión: estudio histórico-crítico (1901), i Estudio acerca del poder civil de los árabes en España durante el periodo de su dominación (1906). Com a historiador del dret, destaquen les seves aportacions sobre la legislació foral de la Corona d’Aragó, Las libertades de Aragón. Ensayo histórico, jurídico y político (1881) i, molt especialment sobre el País Valencià, amb Investigaciones histórico-críticas acerca de las Cortes y Parlamentos del antiguo reino de Valencia i Estudios críticos acerca de los orígenes y vicisitudes de la legislación escrita del antiguo reino de Valencia, que aparegueren publicats en el volum XIV de les Memorias de la Real Academia de la Historia (1909). En aquest darrera obra, que ja estava redactada el 1905, analitza des d’una perspectiva jurídica aspectes socials, econòmics i polítics generals de la conquista i colonització del nou regne, a banda dels estrictament forals. Hi presenta una visió de Jaume I molt propera a la de Ch. de Tourtoulon i de Roc Chabàs. Tanmateix, discrepà d’aquest darrer en considerar que el Costum de València no fou solament un codi municipal (després ampliat a tot el Regne), sinó que des del principi abastà tot el territori valencià. De manera semblant, contràriament a Chabàs, defensà que la primera reunió de nobles, eclesiàstics i ciutadans que assistí a la concessió del Costum per Jaume I ja tingué el caràcter de corts. Aquestes obres tenen l’interès addicional d’aportar una àmplia mostra de les opinions dels tractadistes forals anteriors. La seva aportació a la historiografia de la legislació i les institucions valencianes ha estat remarcada per Ernest Belenguer en Jaume I a través de la història (1984, 2 vol.).