Negociant associat al banc perpinyanès d’Agustí Vassal, ocupà molts càrrecs en nombroses societats i associacions de l’època. En aquest sentit fou, entre d’altres, vicepresident de la Caixa d’Estalvis de Perpinyà (1890), president de la Société d’Etudes Catalanes (1906) i tresorer general de la gran federació de societats de mútues, La Roussillonnaise (1907). Erudit de la història local, és conegut per la historiografia per treballs o apunts com ara Notice historique sur la Caisse d’épargne de Perpignan (1908) i “Le catalan à l’école”, Revue Catalane (1908).