Pertanyent a una família d’importants advocats valencians, estudià dret i filosofia i lletres (secció d’història) i es llicencià en ambdues facultats amb premis extraordinaris els cursos 1934-35. L’any 1937 començà a exercir la docència com a professor de geografia i història a l’institut de Gandia. El 1942 guanyà les oposicions del cos nacional d’arxivers i bibliotecaris en la secció d’Arxius. Poc després fou destinat a Barcelona, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, on treballà amb Jesús Ernest Martínez i Ferrando i preparà la tesi doctoral centrada en el Compromís de Casp. L’any 1946 guanyà el premi Joan Lluís Vives. Amb posterioritat, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València on continuà la seva tasca investigadora i de formació de futurs investigadors i arxivers al capdavant de la secció valenciana de l’Escola d’Estudis Medievals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, de la qual fou secretari, i a l’Institut Valencià d’Estudis Històrics, com a director, dins de la Institució Alfons el Magnànim. Els últims anys de la seva vida els dedicà per complet a la investigació i guanyà, per oposició, una de les places convocades pel CSIC.
És autor, entre d’altres, dels articles següents: “Curso de «El compromiso de Caspe». Continuidad y legitimidad en la crisis de una monarquía”, Arbor, 3 (1948), “Reacción de Castellón contra la sentencia de Caspe”, BSCC (1950), “El VI Centenario del natalicio de San Vicente Ferrer”, Almanaque de Las Provincias (1950), “La ciudad de Alcañíz y el Compromiso de Caspe”, Teruel (1951), “La misión moralizadora del lugarteniente general Juan de Lanuza en el reino de Valencia”, Estudios de Edad Media de la Corona de Aragón (1952), “El rito medieval que la Cofradía (de los Desamparados) celebra el día de San Matías”, Mater Desertorum, 4 i 63 (1953 i 1955), “Supervivencia de los primitivos privilegios orgánicos de la capital en el texto de los Fueros de Valencia”, Estudios Medievales, 11 (1956). També cal destacar els llibres: Tres episodios zaragozanos de la lucha entre “Pere el del punyalet” y la Unión Aragonesa (1946), La Concordia de Alcañíz (1947), Una Anónima Suma de Colaciones Medieval (1947), El Compromiso de Caspe. Continuidad y legitimidad en la crisis de una monarquía (1948), La elección de los compromisarios de Caspe (1949), Segorbe durante el Compromiso de Caspe (1949), Testamentos de soberanos medievales conservados en el Archivo Real de Valencia (1950), Solidaridad espiritual de Valencia con las victorias cristianas del Salado y Algeciras (1950), Alcañíz y el Compromiso de Caspe (1951), Fori Antiqui Valentiae (1967), segons el còdex de la catedral de València, i El Compromiso de Caspe (1971). Entre els treballs que preparava en el moment del seu òbit cal destacar la coordinació de les conferències i publicacions en la commemoració del V centenari de la canonització de sant Vicent Ferrer, una catalogació dels volums i títols d’alienacions del Reial Patrimoni de València, i el Catálogo de la Exposición de Derecho Histórico del Reino de Valencia.