Manuel Ferrandis i Irles

(Betxí, Plana Baixa, 1853 — ?, 1920)

Historiador i arxiver.

Estudià a la Universitat de Madrid i fou deixeble de l’arabista Francisco Codera. Membre del cos facultatiu d’arxivers, bibliotecaris i arqueòlegs (1890), exercí professionalment a l’Arxiu General d’Alcalá de Henares i a l’arxiu de Lleida. Posteriorment ocupà plaça de bibliotecari a Tarragona, a Castelló de la Plana (1896), a la Biblioteca Nacional de Madrid (1896) i a la de la Real Academia de la Historia (1898). Retornà al País Valencià, s’incorporà a l’Arxiu del Regne de València (1901) i inicià la publicació d’estudis històrics sobre les comarques de Castelló a l’Edat Mitjana. Entre aquests destaquen els opuscles Origen histórico de Albocácer i Fundación de Villareal (1902); i la sèrie d’articles publicats en la revista erudita de Castelló Ayer y Hoy (1902-03): “Señoríos feudales en la provincia de Castellón”, i d’altres dedicats als castells de Xivert i Nules, i especialment a les senyories nobiliàries d’Alcalatén, Betxí, Borriol i Sogorb. Es tracta de treballs centrats en aspectes institucionals, amb una atenció remarcable als documents d’arxiu i a l’aparat crític, que permeten equiparar-los a la producció historiogràfica positivista. Aquesta voluntat de rigor reflectí la seva preparació professional com a paleògraf i arxiver, i el distingí d’altres historiadors castellonencs de l’època autors de cròniques romàntiques. Tanmateix, pel que fa a la interpretació de la història local, compartí amb aquests darrers la visió del romanticisme liberal, que es manifestà en una temàtica militant: la lluita del poble i de la corona contra el despotisme senyorial i la defensa de les llibertats com a fonament del progrés econòmic. La nova generació positivista, malgrat que en criticà els excessos ideològics liberals, reconegué l’aportació de Ferrandis a través de la nota necrològica de Salvador Guinot, “Pérdidas dolorosas. Ferrandis y el Barón de Alcahalí”, apareguda en el Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura (1920). Bona part de la seva obra –una quinzena de cartes de poblament de les comarques septentrionals– es publicà pòstumament en aquesta emblemàtica revista.