Vida i obra
Es llicencià en dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1910, i fou becat a Berlín, Düsseldorf, Würzburg i Frankfurt (1911-14). Fou professor universitari i investigador adscrit als centres d’ensenyament i de recerca econòmica de les administracions públiques catalanes (Diputació de Barcelona, Mancomunitat, Generalitat). També fou professor de teoria econòmica de la Facultat de Ciències Econòmiques i Socials de la Universitat Autònoma de Barcelona (1933). Lluís Nicolau i d’Olwer el feu participar en les tasques de direcció del Ministeri d’Economia del govern de Madrid, en el moment «en què la crisi econòmica, passant d’Amèrica a Europa, feia sentir els seus primers efectes catastròfics».
Com a historiador, «apassionat lector de la història antiga, format en els mètodes de la investigació medieval –junts, sota la direcció de Carreras i Candi–, ens havíem ensinistrat [amb Nicolau i d’Olwer] a la paleografia a l’Arxiu Municipal de Barcelona, en Reventós sentia l’atracció de la història contemporània, en el doble aspecte diplomàtic i social. Això li feia veure l’estreta relació de la política amb l’economia i amb la geografia [...]. Però això no va fer caure mai el nostre amic en la interpretació històrica segons un determinisme materialista, perquè ell creia, per damunt de tot, en els valors de l’esperit» (Nicolau i d’Olwer, 1958). La seva principal dedicació fou la història política i econòmica de l’Europa del s. XIX i del primer terç del s. XX, amb especial atenció a l’Europa central: Alemanya, Suïssa, Àustria i Hongria. I, sempre, situant Europa en el context mundial. Per exemple, el 1923, publicà, en la revista Economia i Finances, una sèrie d’articles titulats “Política i petroli” al món, basats en la hipòtesi que «la indústria petrolífera té una tendència natural al monopoli».
Amb el volum Política internacional contemporània (1848-1900) (1918) inicià la publicació de treballs historiogràfics de síntesi, basats en una acurada selecció de bibliografia primària, i en el coneixement directe dels temes i dels països, i dels períodes històrics contemporanis. Les obres més importants són: La evolución económica del siglo XIX (1933) i Historia política y económica de la postguerra (1934). Complementen aquestes obres les parts dedicades a Alemanya i a Àustria de la geografia general del món, publicada una mica abans per l’Institut Gallach, sota la direcció de Ferran Valls i Taberner i Miquel Santaló.
A més, encetà la recerca historiogràfica sobre el moviment obrer català, com J.M. Tallada o F. de Solà Cañizares, amb l’obra Els moviments socials a Barcelona (1925). El 1936 guanyà un dels concursos convocats anualment per la Fundació Patxot. El tema d’aquell any era la formació històrica i el paper estratègic de les classes mitjanes en la societat catalana. Malauradament, el seu estudi sobre les classes mitjanes catalanes no fou publicat al seu moment i ha romàs inèdit. Col·laborà en les revistes Catalunya, La Revista, Economia i Finances i RC.
La seva obra ha estat continuada pel nucli d’estudiosos de la Facultat de Dret de la Universitat de Màlaga –amb noms com M.J. Peláez, M.E. Gómez Rojo o E. Martínez Barrios–, per exemple, al col·loqui Les droits de l’homme et le suffrage universel. 1848-1948-1998, a Grenoble (a l’abril del 1998), organitzat per la Universitat Pierre Mendès i la Universitat de Savòia. Peláez ha publicat la seva biografia en Annals of the Archive of ‘Ferran Valls i Taberner’s Library’ (núm. 7/8, 1990), número dedicat a Studies in Economics. A Volume in Memory of Lluís Nicolau d’Olwer and Manuel Reventós i Bordoy on the Occasion of the First Centenary of their Birth.
Lectures
- GÓMEZ ROJO, E.: El pensamiento político, económico i social de Manuel Reventós y Bordoy, Barcelona 1993.