Vida i obra
Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on es llicencià en història l’any 1951. Durant aquesta primera etapa de la seva vida acadèmica, fou el principal col·laborador i deixeble del professor Albert del Castillo, que dirigí la seva tesi doctoral, Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel: siglos VI-XVI, publicada en tres volums el 1960. Fou també Albert del Castillo qui l’introduí en l’aleshores nova disciplina d’arqueologia medieval. Juntament amb un grup de prehistoriadors, com Pere de Palol i Joan Maluquer, M. Riu començà a realitzar prospeccions i excavacions arqueològiques per les zones del Berguedà i del Lluçanès, on localitzaren, a més de masos medievals, els primers indicis de fortificacions carolíngies dels s. VIII-ix. L’any 1962 ingressà com a professor a la Universitat de Granada, on exercí la docència d’història medieval durant quatre anys. L’any 1966 guanyà la càtedra d’història medieval d’aquella universitat, encara que poc temps després, el 1967, tornà a Barcelona per ocupar la plaça vacant d’història medieval universal per jubilació del seu mestre Albert del Castillo. Catedràtic d’aquesta mateixa matèria a la UB des del 1969, M. Riu ha dirigit i participat en nombroses excavacions arqueològiques, especialitzant-se en his-tòria monàstica catalana, en particular sobre mones-tirs de l’Alt Urgell i el Berguedà. Durant els quaranta anys de docència universitària ha treballat infatigablement en la investigació i la divulgació de nombrosos aspectes de la història medieval catalana. Fins a la seva jubilació laboral, esdevinguda l’any 2000, dirigí el Grup de Recerca d’Arqueologia Medieval i Postmedieval (GRAMP) de la UB, que reuneix diferents especialistes i arqueòlegs del departament. Ha alternat la seva activitat docent amb el treball de camp i la investigació històrica. La intensa activitat científica que ha dut a terme queda clarament reflectida en la seva considerable producció bibliogràfica, constituïda per unes 700 publicacions. La vàlua científica i docent de M. Riu ha estat recompensada amb l’ingrés en importants entitats acadèmiques, entre les quals sobresurten la Real Academia de la Historia, d’on és membre corresponent des del 1978; la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on fou investit acadèmic l’any 1981; l’Institut d’Estudis Catalans, on ingressà com a membre numerari de la seva Secció Historicoarqueològica l’any 1990, i la Society for Medieval Archeology de Londres, des de mitjan anys noranta. Molt important ha estat també la seva aportació com a director d’algunes revistes especialitzades de la UB: l’Índice Histórico Español, que dirigí des del 1970 fins al 1980; l’Acta Historica et Archaeologica Medievalia,de la qual fou cofundador, el 1980, i codirector, fins el 1993; juntament amb els Quaderns d’Estudis Medievals, començats a publicar a partir del 1980, i la revista Urgellia, que també cofundà l’any 1978. Totes aquestes publicacions s’han beneficiat de la seva dedicació i han aportat nombrosos treballs d’investigació a l’abast de la comunitat universitària i científica en general. L’obra historiogràfica de M. Riu és immensa. Ha publicat una vintena de llibres i uns sis-cents cinquanta treballs de síntesi i investigació històrica i arqueològica del període medieval referents a la història eclesiàstica i socioeconòmica i a la vida quotidiana de la Catalunya medieval. S’ha interessat per aspectes tan variats del medievalisme com l’espiritualitat, la demografia, l’organització del territori, la ramaderia, la meteorologia, la manufactura, la banca, la gènesi del feudalisme, la pobresa i, sobretot, l’arqueologia, disciplina de la qual és el màxim expert a Catalunya. Excavacions realitzades per ell i els seus deixebles, com les de Sant Llorenç de Morunys, el monestir de Sant Sebastià del Sull, el Roc de Palomera, el poblat de Sant Esteve de Caulers, el martyrium de Sorba, el poblat abandonat de Sant Miquel de la Vall i el castell de Mataplana, han estat divulgades a partir de revistes especialitzades com l’Acta Historica et Archaeologica Medievalia, l’Anuario de Estudios Medievales, L’Erol, el Noticiario Arqueológico Hispánico i Urgellia, entre d’altres. Ha afrontat l’arqueologia medieval des d’una considerable diversitat d’aspectes: poblats altmedievals abandonats, masos, tallers i forns de ceràmica, eremitoris, esglésies, monestirs i necròpolis, sense deixar mai una excavació per publicar. El llibre Arqueologia medieval de Catalunya (1989) és una síntesi divulgativa dels coneixements d’arqueologia medieval a Catalunya, sobretot a partir de la llarga experiència de l’autor en aquest camp, cosa que li dona un caràcter fonamental i recomanable per a qualsevol persona que s’interessi per l’arqueologia medieval. Si bé la seva obra s’ha desenvolupat bàsicament a Catalunya, durant la seva docència a Granada es dedicà als estudis arqueològics a l’Andalusia oriental. El seu coneixement de la situació de l’arqueologia medieval en àmbit espanyol li ha permès de publicar alguns balanços d’aquesta disciplina.
Home polifacètic, ha desenvolupat també una important tasca de divulgació des de la publicació de manuals d’història medieval universal i d’història medieval d’Espanya, com ara Lecciones de historia medieval (1975), 409-1491: la feudalización de la sociedad (1978), la Alta Edad Media: del siglo V al siglo XII (1985), la Baja Edad Media: del siglo XIII al XV (1986), Edad Media: 711-1500 (1989) i Manual de historia de España. 2, Edad Media 711-1500 (1989). Una tasca que consta també de nombrosos articles periodístics, assajos de cartografia històrica i alguna antologia de textos, com Textos comentados de la época medieval (1975), en col·laboració amb Carme Batlle i altres. Destaquen també les seves aportacions a obres col·lectives com la Història de Catalunya (1978), de l’editorial Salvat; la Història de Barcelona (1992), d’Enciclopèdia Catalana, i la Catalunya carolíngia (1999), de l’IEC.
La geografia natural de M. Riu té també una constància molt marcada en la seva obra. Nombroses publicacions sobre el Bages, el Berguedà i el Solsonès, el converteixen en un dels més grans coneixedors del període medieval a la Catalunya Central. Els tres volums de la Història de la ciutat de Manresa (1900-1950), coordinats per ell i publicats el 1992; un important nombre d’articles dedicats a la vila de Sant Llorenç de Morunys, on resideix, i diversos estudis sobre monestirs berguedans, entre altres aspectes molt variables relacionats amb aquest territori, contribueixen a evidenciar la seva gran solidesa historiogràfica.
Lectures
- CLARAMUNT, S.; RIERA MELIS, A.: “Presentació. Bibliografia del Dr. Riu”, Acta Historica et Archaeologica Medievalia, vol. 20-21/1, Homenatge al Dr. Manuel Riu i Riu, Barcelona 2001.
- OLLICH I CASTANYER, I.: “L’arqueologia medieval a la Universitat de Barcelona: l’aportació i el llegat del Dr. Riu”, L’Erol, 61, 1999, p. 10-13.
- RIERA I MELIS, A.: “La historia medieval en Cataluña (1990-1995). Un balance breve de las últimas investigaciones”, Anuario de Estudios Medievales, 27/1, CSIC, Barcelona 1997, p. 500-567.
- SANTANDREU, M.D.; VILADÉS, R.: “Manuel Riu, 50 anys de dedicació a la història i a l’arqueologia medievals, i a la seva docència”, L’Erol, 61 (Manuel Riu. Una vida dedicada al món medieval), 1999, p. 44-46.