La gènesi de l’obra és explicada per É. Baluze en el prefaci. Residint a Barcelona com a visitador general eclesiàstic, Marca projectà, segons explica en una lletra del 1646, d’escriure una obra sobre la geografia i la història de Catalunya, sens dubte amb la voluntat de fer conèixer entre el públic francès la província annexionada el 1641 i de demostrar els drets històrics de la monarquia francesa sobre Catalunya. Marca establí contacte amb nombrosos erudits catalans (com J.L. de Montcada a Vic i Josep Jeroni Besora a Lleida) i reco-llí una considerable documentació original, per mitjà de còpies i de compres, que després s’endugué a França. El 1648 començà la redacció de l’obra, amb el títol provisional de Catalonia illustrata, i no se sap si l’abandonà en tornar a França el 1651. Cridat el 1659 per assessorar el govern francès en la negociació de la nova frontera francoespanyola, Marca rellegí les seves notes i segurament decidí que era convenient completar i publicar el seu estudi per tal de demostrar la justícia de la posició francesa. Li donà aleshores un títol que se li acudí en trobar el terme marca hispanica en algunes cròniques franques del s. ix. La mort li impedí acabar la tasca; el seu secretari, É. Baluze, completà l’obra i la publicà el 1688. Els dos primers llibres de l’obra contenen una descripció geogràfica dels comtats de Rosselló i Cerdanya i del Principat, on es fan destacar els testimoniatges dels historiadors antics i que, per aquest fet, acaben essent un assaig sobre la història preromana de Catalunya. El llibre tercer s’ocupa de la història de Catalunya durant els s. VIII i IX. El llibre quart, compost per Baluze, conté una cronologia des del 752 fins al 1258. Els apèndixs, que suposen la meitat del volum, inclouen transcripcions del Cronicó Barcinonense (vg. Cronicons Barcinonenses), del Gesta comitum Barcinonensium i d’una llarga selecció de documents originals.
L’obra ofereix una recopilació documental de valor excepcional i és utilitzada encara pels medievalistes, ja que inclou transcripcions d’alguns textos que s’han perdut. Però la seva significació historiogràfica rau en l’aplicació del mètode crític propi de la historiografia erudita que es desenvolupava arreu d’Europa. Així, Marca se subjectà al principi de no acceptar com a vertaders més que els fets atestats per fonts escrites contemporànies. Aquest principi, que articula tota la recerca aplegada en l’obra, li permeté de rebutjar llegendes com la d’Otger Cataló o la genealogia de Guifré el Pelós. D’altra banda, s’interessà molt per les dades referents a l’organització política i jurídica, i s’esforçà a demostrar la continuïtat del poder polític sobirà, rebutjant les tesis populistes divulgades a Catalunya durant la revolta del 1640. En definitiva, el fidel servidor de la monarquia de Richelieu i Mazzarino es complagué a mostrar l’antiguitat de la dominació francesa (carolíngia) a Catalunya; no acceptà, però, l’irredemptisme francès, freqüent durant l’ocupació francesa de Catalunya (Caseneuve), i admeté que aquesta sobirania acabà de iure amb el tractat de Corbeil el 1258.
Edicions:Marca hispanica sive limes hispanicus, hoc est geographica et historica descriptio Cataloniae, Ruscinonis et circumjacentium populorum, París 1688 (ed. facs. Base, Barcelona 1972, 1998), i Marca Hispànica, o País de la frontera hispànica, trad. de Joaquim Icart, Llibreria J. Sala i Badal, Barcelona 1965.